Per: Mn. Jaume Melcior Servat

Consiliari de la Congregació de la Puríssima Sang

En la preparació de l’Any Marià a punt de finalitzar, que li hem dedicat a la Soledat de la Congregació de la Puríssima Sang de Lleida, vàrem penjar a les balconades de l’església de la Sang unes enormes fotografies antigues dels anys 30 on és veu la Mare de Déu en el seu tabernacle, que davant la prohibició de fer processons pels carrers, es feia a l’interior de la Catedral. L’últim cop va ser el 10 d’abril de 1936, Divendres Sant, el darrer Divendres Sant de la vida del bisbe màrtir de Lleida Beat Salvi Huix i el darrer també del Beat Francesc Castelló, o de tants altres sacerdots i laics, que acabarien donant la vida per Crist. Era una fita en les acaballes d’aquest Any Marià, 88 anys després, dur a la nostra Soledat  de nou a la Catedral, l’església mare de la Diòcesi i la seu dels successors dels apòstols a Lleida.

Vuitanta-vuit anys després, la tarda del 16 de març, amb ocasió del Concert de Setmana Santa de la Banda Municipal de Lleida, la Soledat hi entrarà de nou, amb l’impressionant mantell que el 1930 va beneir el Bisbe Irurita, martiritzat a Barcelona, ja com a bisbe d’aquella diòcesi el novembre de 1936. Un mantell que va sufragar aquella generació heroica, que el Bisbe Salvi després, va acompanyar fins a les últimes conseqüències. El miraré amb els seus ulls, meditant aquelles jornades per a ells d’angoixa i de gran sofriment, però alhora, d’oferiment total de les seves persones. Emoció continguda, la Soledat entra de nou a la Catedral... I allí dintre li oferirem les nostres pregàries, y el nostre amor fet música. I sortirà de la Catedral, amb la marxa de processó que el públic haurà elegit d’entre les dues composicions musicals finalistes del Concurs de Música convocat per l’Acadèmia Mariana, amb la qual als lleidatans, en sentir-la, els evocarà la Soledat lleidatana per a sempre més. 

Aquesta anada a la Catedral, ens unirà als qui la varen veure per última vegada allí. Aquest cop, serà de forma alegre i festiva. I donarem gràcies per tants bons exemples de vida cristiana. Persones que des de la imperfecció que regna en les nostres vides, es van enamorar de la Perfecció Divina.

Així ha estat aquest Any de la Soledat: Emular l’amor fet bellesa d’aquells cristians dels anys 30: Oració, Vídeo mapping, un fanalet, poesies, estudi teològic de la Soledat de María, encontre de totes les advocacions de María a Lleida, reparacions i elaboracions de nous mantells, testimonis de vida cristiana, música, art floral, corones en art de papiroflèxia, tabernacle renovat... Tot per intentar recordar als qui han volgut participar-hi, que l’Amor es bondat, veritat, i bellesa. No hi ha hagut, sobre la faç de la terra, amor més gran que s’hagin professat entre Fill i Mare, que l’Amor de Jesús i María. Amor fidel, obedient, veritable, servicial, sacrificat, pur... tots els adjectius que deriven de l’Amor, quedarien curts per expressar-ho.

Vull donar les gràcies al nostre bisbe, al prior i junta de la Congregació, a la junta de l’Acadèmia Mariana, al degà i capítol catedral i al director i Banda Municipal de Lleida. Però sobretot als congregants i tanta gent de bona voluntat que no cabrien en aquest escrit. Li demano a Déu per intercessió de Maria, que disposi en cada ànima, dels fruits d’aquest any irrepetible. També per aquells que els ha passat desapercebut i que de forma indirecta -encara que no en siguin conscients- sentiran aquesta peça musical pels carrers per sempre més, i veuran els efectes d’aquest amor a Maria, quan l’impressionat tabernacle amb el seu mantell -el mantell dels herois de la fe- passi davant la seva mirada. Sols Déu sap el que pot evocar la catequesi plàstica que cada any, la Congregació de la Sang, amb tantes confraries germanes, treuen als carrers de Lleida amb molt d’esforç.

Abans, celebrarem el tradicional Quinari de les cinc llagues, on pregarem davant el Crist Jacent i la Soledat. Posteriorment tothom podrà contemplar els passos a l’església de la Sang, amb tranquil·litat i ulls contemplatius. Arribarà el Divendres Sant i amb ell la Processó del Sant Enterrament, l’anual encontre amb el Crist de la Sang, el Crist Jacent i de nou la Soledat; recollint les soledats humanes de tants sofriments dels seus fills.

Y finalment una última fita: El 5 d’abril clourem a l’església de la Sang  l’Any de la Soledat amb una Missa Pasqual. La imatge de la Soledat tornarà a vestir de Pasqua, com ho va fer fins 1931, amb el seu antic mantell blau cel del segle XIX salvat i restaurat. Esteu convidats i si veniu, veureu el definitiu i últim missatge de María a aquesta Lleida nostra, molt necessitada d’esperança: Qui diposita la seva plena confiança en Jesucrist plenament, María es garant de que veritablement les soledats, son vençudes per sempre més.