Estimats diocesans:

 

Molta gent sol buscar en altres persones un model a imitar. Actualment, per la seva forma de vida, per la seva professió, pels seus èxits abunden els famosos que són molt admirats. Aquesta admiració i aquest intent d’imitació es pot donar en totes les edats de la vida. Nens, adolescents i joves contemplen com els seus ídols esportius parlen, vesteixen o somriuen i, tot seguit, volen actuar com ells. Hi ha adults que, seguint mil programes televisius, aprenen a comportar-se com aquests tertulians interessats en els diners i en els insults. N’hi ha d’altres que, amb enveja, admiren els qui acumulen fortunes i alliçonen sobre el seu comportament davant del poder i les finances. Per contra, n’hi ha d’altres que se senten atrets pels que manifesten saviesa, experiència professional i dedicació a causes nobles que beneficien la societat. Tots van a la recerca d’un anomenat “referent” que els ajudi a viure amb més entusiasme la seva existència.

 

El diumenge passat us comentava que el concepte d’austeritat està molt present en el nostre entorn. Ens en parlen o ens l’exigeixen arreu, en tots els ordres. Moltes famílies se’n sorprenen perquè ja no poden ser més austeres: els falta el mínim per viure amb dignitat. Per descomptat, no és el mateix triar l’austeritat com a norma de conducta motivada per una exigència religiosa que acceptar la manca del bàsic o la privació dels aliments dels fills. En aquest sentit, avui proposo a tots els lectors uns models d’actuació d’unes persones concretes, especialment a tots aquells que, amb la radical llibertat que Déu ens regala, volem seguir Jesucrist i ajudar, conseqüentment, el proïsme.

 

En aquest segon diumenge d’Advent els catòlics escoltem en la Paraula de Déu que proclamem en les celebracions de l’Eucaristia la conducta de dues persones dignes d’admiració i d’imitació: Joan, el Baptista i, sobretot, Maria de Natzaret, la Mare de Jesús. Els admirem per la qualitat de les seves vides i, especialment, per la seva radical austeritat.

 

De Joan Baptista, Sant Mateu diu que “duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana”. Sant Marc hi afegeix: “Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies”. I sant Lluc se centra en la missió encomanada a ell, “prepareu el camí del Senyor”. Són frases dels tres evangelistes que defineixen el precursor i que, en anys successius, l’Església les proposa a la nostra escolta. Tot i que era molt admirat per les multituds que el seguien, no els ofereix una vida còmoda sinó la conversió al Crist que ja arriba i que predica l’autèntica fraternitat i una manera de vida que preval la persona per sobre dels diners, del poder o del plaer.

 

De Maria, se’n parla poc als evangelis. Ella també és molt mesurada en el parlar: tenim l’“heus aquí l’esclava del Senyor”, l’ajuda a la seva cosina Isabel, el cant de lloança a Déu del Magníficat, el “feu el que Ell us digui”... Podem dir que empra l’austeritat en les paraules però és molt rica en els actes i en les actituds: accepta la voluntat de Déu, dona a llum en un pessebre, fuig a Egipte, sense tenir on anar, com una emigrant, es lamenta i recrimina davant la pèrdua del Fill en el temple, acompanya en silenci la predicació de Jesús i sofreix fora mida per Ell al peu de la creu davant la seva mort.

 

Són dos perfils que impacten per la seva senzillesa, per la seva humilitat, per no anhelar aliments o objectes, per no aspirar al poder sobre els altres... L’austeritat de tots dos pot ser una interpel·lació per a nosaltres en aquests temps tan inclinats al consum o al rebuig de la voluntat de Déu per falta del necessari. Són dos models a imitar per tots els cristians. I els creients, que els coneixem bé, els proposem a tots els ciutadans d’avui dia.

 

Amb el meu afecte i benedicció.

 

† Salvador Giménez Valls