Estimats diocesans:

Segurament, la festa de sant Antoni Abat ens porta a una reflexió sincera i profunda de les relacions que l’ésser humà té amb la natura on els animals, les plantes i la terra en general l’ajuden a sobreviure i a aprofitar-se de forma equilibrada de tots els recursos al seu abast. Els cristians creiem que tot això ha estat creat per Déu i que ho ha posat a disposició de l’ésser humà, a qui ha fet a imatge seva com a home i dona. En aquests darrers anys s’insisteix en la importància de mantenir els recursos naturals d’una manera continuada perquè les futures generacions gaudeixin, com nosaltres ho estem fent, de tots els béns de l’entorn. S’ha aconseguit amb molt esforç que tots els països manifestin una sensibilitat especial per tenir cura de l’anomenada “casa comuna”. Moltes trobades internacionals, molts documents i moltes iniciatives ecològiques ens han ajudat a canviar el signe de las preocupacions sobre la natura o la creació. Ens en congratulem i ens comprometem a participar-hi a nivell personal i familiar per facilitar aquest beneficiós projecte que acabarà afavorint a tots els països.

Haureu sentit parlar de dos documents recents sobre aquest important tema que ha publicat el papa Francesc. L’encíclica Laudato Si, de l’any 2015, i l’exhortació apostòlica Laudate Deum, del passat mes d’octubre. Les dues es complementen, donen orientacions precises sobre la cura de la casa comuna i ens ajuden a millorar la sensibilitat envers a tot el que ha estat creat. Ens sentim acompanyats per l’exemple d’alguns sants que, al llarg de la història ens han mostrat el millor rostre de la preocupació pels regals de Déu. El Papa tria sant Francesc d’Assís com a inspirador de les seves reflexions. Nosaltres hi afegim a sant Antoni Abat, que va viure al segle IV i que, des de sempre, ha gaudit d’una gran popularitat per la seva estima als animals i per la seva preferència per viure en harmonia amb l’entorn natural.

La molt concorreguda celebració de l’Eucaristia del matí del dia 17 de gener i la popular benedicció d’animals el dissabte 20 a l’oratori de La Sang, són una mostra de l’estimació que senten molts devots pel sant i la concordança de sentiments que inspira la seva proximitat a tots els éssers creats. També en moltes altres parròquies. És una festa amb un protagonisme especial dels grups humans que tenen cura i viuen del camp, tan nombrosos i fonamentals a les nostres terres; dels que dediquen el seu temps a la ramaderia i a les granges per al servei de tots; dels que s’acompanyen d’animals domèstics. Tots ells mereixen avui les nostres pregàries i els nostres desigs d’un futur millor per a la seva activitat agrícola i ramadera. És certa aquella afirmació que diu que res del que és humà li és aliè al cristià. Per això l’Església ens ofereix constantment la seva reflexió i les seves orientacions per a totes les realitzacions i motivacions que desenvolupa el gènere humà en les seves múltiples facetes.

Així comença l’escrit del papa Francesc: “Lloem a Déu per totes les seves criatures. Aquesta era la invitació que feia sant Francesc d’Assís amb la seva vida, amb els seus càntics, amb els seus gestos. Així recollia la proposta dels salms de la Bíblia i reproduïa la sensibilitat de Jesús davant les criatures del seu Pare”. I al número 28 d’aquest escrit hi llegim: “Necessitem repensar entre tots la qüestió del poder humà, quin és el seu sentit, quins són els seus límits… perquè podem convertir-nos en éssers altament perillosos”, amb una recomanació expressa: “Invito a cadascú a acompanyar aquest camí de reconciliació amb el món que ens acull, i a embellir-lo amb les aportacions pròpies, perquè aquest empeny està relacionat amb la dignitat personal i amb els grans valors”.

Que sant Antoni, Abat, ens ajudi a tots i ens protegeixi, especialment als que viuen d’una forma directa dels béns de la creació.

Amb la meva benedicció i afecte.                                     

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida