|21-01-26| Coincidint amb la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, a l’Irel va tenir lloc una jornada el 20 de gener que va permetre recórrer el camí des de l’Església anglicana fins a la catòlica, empès per la recerca de la veritat.

Mn. Paco Cabrero va fer un breu recorregut per la biografia del cardenal Newman (1801-1890), que va ser declarat 38è Doctor de l’Església l’1 de novembre de 2025. La concessió del doctorat suposa el reconeixement que la seva obra és una fita, una aportació important per a la seva època i que il·lumina la fe dels creients —també avui— amb una aproximació original als ensenyaments cristians.

En contacte amb els escrits dels Pares de l’Església (fins al segle IV), s’adona que en l’Església primitiva és on trobem l’Església genuïna i indivisa. Estudia, aprofundeix i va fent camí. Sent la necessitat de dur a terme una tasca dins l’Església d’Anglaterra i, juntament amb altres, posa en marxa el Moviment d’Oxford per tal de renovar-la i tornar a les fonts dels sants Pares.

La coherència amb allò que va descobrint el porta a demanar l’admissió a l’Església catòlica romana, on considera que la doctrina cristiana s’ha desenvolupat de manera correcta. Tampoc no li van mancar dificultats en aquesta nova etapa.

Reflexiona sobre la successió apostòlica, la doctrina de la justificació i el desenvolupament doctrinal de la fe. El seu treball teològic se centra en la relació entre fe i raó, en el paper del laïcat i el sensus fidei, en l’espiritualitat laïcal, en la consciència com a lloc de la veu de Déu en cada ésser humà, en la vocació a la santedat de tot el poble de Déu, i en la naturalesa i la funció de la Universitat, entre d’altres.

Podem conèixer la seva trajectòria vital llegint Apologia pro vita sua, on explica el seu recorregut; una obra comparable a les Confessions de sant Agustí.

Per totes les seves aportacions, Newman és un “mestre”, un Doctor de l’Església que ens ensenya a contemplar el rostre de Déu amb una nova llum.