Estimats diocesans:

L’IREL, acrònim de l’ INSTITUT DE RECERCA I ESTUDIS RELIGIOSOS DE LLEIDA, és una institució de la diòcesi situada a l'edifici del Seminari Diocesà de Lleida, al carrer Canonge Brugulat, 22, que, al costat de moltes altres activitats entorn del diàleg fe-cultura, ofereix estudis superiors en l'àmbit de la teologia i de la pastoral. L'Institut Superior de Ciències Religioses (ISCR), aprovat per la Santa Seu al 1996, forma part de l'IREL.

Molts de vosaltres coneixeu l’IREL per les referències de sacerdots, familiars i amics o per haver-ne estat alumnes. Però altres encara desconeixen la seva existència i convé que els mateixos responsables de la Cúria, de les parròquies i d'altres realitats diocesanes el  promoguin perquè és un bé educatiu i cultural de primer ordre, que mereix un clar reconeixement per part de tothom, ja que durant més de trenta anys ha funcionat amb eficàcia i cura, i amb el desig ple d'esperança de continuar col·laborant en la formació íntegra de grups de cristians i, alhora, obert a tots els que es preocupen pels grans temes de l'ésser humà.

Tinc un doble motiu per presentar-vos-el i parlar-ne: agrair el servei que ens han prestat els seus fundadors -laics i sacerdots- i els qui han col·laborat al llarg dels anys en la docència de les diferents matèries; i reconèixer la importància i el prestigi que  conserva, tot demanant que tots els diocesans ajudin a l'ampliació de la seva influència intel·lectual i la seva oferta a tota la societat, reconeguda amb l’elevat nombre de convenis que té amb altres institucions universitàries civils. És una satisfacció enorme poder comptar amb aquest centre del qual, segurament, parlem poc i  difonem pitjor. Com a responsable de la feina de Moderador de l’IREL i de l'acompanyament constant a professors i alumnes, només en dues ocasions m’hi he referit per escrit: la primera, al setembre de 2016 quan va complir els 25 anys d'existència; la segona, al setembre de 2020 per assenyalar l’IREL com a lloc immillorable de formació i per convidar els potencials usuaris a inscriure-s’hi. És just que ara dediqui unes línies a mostrar la meva alegria, la meva gratitud i la meva lloança per la seva existència.

A la presentació que enguany fa la Guia de l‘IREL es pot llegir: “El tarannà que desitgem viure és el propi d'una comunitat universitària cristiana, que no esgota la seva tasca en la transmissió d’uns coneixements i uns continguts acadèmics amb un aprenentatge d'un mètode teològic de treball i un desenvolupament de línies de recerca […] sinó que ho vol fer des d'una actitud d'acolliment de les persones, des de la creació d'un clima d'unitat i des de la cooperació entre tots els seus membres”.

Som molts els que venim d'altres llocs a Lleida i que ens incorporem amb goig a les característiques socials i culturals d'aquestes diòcesis -en plural- de Catalunya, i ens sorprenem de la qualitat del treball de l‘IREL i de la dedicació dels seus participants. Uns i altres estem obligats a procurar que pervisqui molts anys, malgrat les dificultats. Ha estat el planter de molts intel·lectuals laics que han tingut diverses responsabilitats eclesials i han elevat el nivell de percepció del nostre pensament creient. Com a fruit d'aquesta pretensió hem d'ajudar i cooperar en totes les seves iniciatives i preguntar-nos com augmentar el nostre pòsit cultural i eclesial aprofitant les múltiples ofertes acadèmiques que ens ofereix cada any.

En nom dels catòlics de Lleida vull agrair sincerament l'obra que un grup d'amics comuns ens ha llegat a l'Església del present i del futur.

Amb la meva benedicció i afecte,

                                                                                     +Salvador Giménez, bisbe de Lleida