Estimats diocesans:

Aquest dissabte, 24 de febrer, se celebra un congrés a Madrid promogut per la Conferència Episcopal Espanyola, amb un títol molt expressiu: “L'església en l’educació. Presència i compromís”. És un tema realment important en la societat d'avui i una preocupació constant de l'Església catòlica al llarg dels segles. La invitació a participar-hi ha estat molt àmplia, adreçada als professionals i interessats de totes les diòcesis que treballen en qualsevol etapa educativa, tant en l'educació reglada que s’imparteix als centres escolars com en l'educació no formal.

Segons les notícies que m'arriben els participants s'acosten al miler i representen tots els sectors educatius: col·legis, professorat de religió, professorat cristià, centres d'educació especial, centres de formació professional, universitats i centres universitaris, col·legis majors i residències universitàries, educació no formal, voluntariat, temps lliure i altres projectes culturals parròquia-família-escola. En cadascun dels sectors esmentats hi ha una ponència o una taula rodona, deixant  un espai d'intervenció activa dels presents.

Hi ha tres ponències principals a càrrec del cardenal José Tolentino, Prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l'Educació; Fernando Reimers, de la Universitat de Harvard; i Consuelo Flecha, catedràtica emèrita d’Història de l'Educació de la Universitat de Sevilla.

Em sembla important assenyalar, com sap tothom, la preocupació de l'Església per l'educació, i a la qual han dedicat la seva vida milers de persones mogudes per la fe en Jesucrist i per l'amor als seus germans, donant-los la possibilitat d'obrir-se a la cultura i aconseguir major autonomia i llibertat, sempre dins del respecte als altres i de l'enfortiment de la pròpia fe. És admirable l'obra educativa de l'Església en el passat i en el present; per això s'enumeren, sense vanaglòria, tants èxits i aportacions al desenvolupament social. També està oberta al futur i molts estudiosos pensen que la labor de l'Església té moltes coses -i molt bones- a aportar. D'aquí neix la segona part del títol del Congrés, “Presència i compromís”, que pretén constatar la realitat a la qual opten milers de persones en l'actualitat i la constant renovació que fan les institucions perquè la seva aposta beneficiï més gent i, en conseqüència, afavoreixi la societat en general.

Fa unes setmanes hi va haver a la ciutat de Lleida una trobada de professors de l'escola concertada de tota la província. Un elevat percentatge de la mateixa pertany a l'escola catòlica, amb una implantació notable a la nostra diòcesi. Les altres diòcesis germanes, la d’Urgell i la de Solsona, també hi són comptades en les xifres finals i, en general, podem dir que més d'un terç de la població escolar està situada en aquest àmbit. Això obliga tots els catòlics a agrair l'esforç que fan aquestes institucions educatives, a col·laborar en totes les iniciatives que ens demanin i a demanar a Déu que ens ajudi a educar amb l'empremta de l'Evangeli. La missió no és només fer bons professionals i esplèndids ciutadans pel futur, sinó també autèntics cristians que segueixin les petjades de Jesucrist en tots els àmbits de la seva vida personal, laboral i social. El missatge cristià impulsa una mentalitat nova en les relacions humanes tot esperant que la cerca de la Veritat il·lusioni el nostre món.

Un últim consell: que la matèria de religió, contemplada en els plans educatius, sigui triada pels pares o pels alumnes; ben segur que això afavorirà la seva formació integral. Ja s’han explicat a bastament les raons psicològiques, sociològiques, culturals i històriques de la seva importància educativa.

Amb la meva benedicció i afecte,

                                                                                      +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.