Mossèn Àngel Escales capellà de l hospital Arnau de Vilanova de Lleida durant més de vint anys ens envia aquesta reflexió amb motiu de la Pasqua del malalt l'Església a Espanya en aquest sisè diumenge de Pasqua , celebra la Pasqua del Malalt. Una
jornada instituïda pel Papa Sant Joan Pau Segon fa trenta anys. El lema que el Papa ens proposa es «Acompanyar el malalt en el sofriment”, en el seu missatge, recorda amb agraïment que en aquest temps s'ha avançat força en aquesta atenció als qui sofreixen, però, puntualitza, «encara queda molt camí per recórrer per garantir a totes les persones malaltes, principalment als llocs i en les situacions de més pobresa i exclusió, l'atenció sanitària que necessiten.
"La malaltia vista amb els ulls de la fe es una oportunitat per apropar-nos a Déu que abraça la nostra fragilitat humana i no roman indiferent davant del nostre dolor". Déu no abandona els malalts, Déu surt a la trobada dels que pateixen, precisament amb més força, enmig de les tribulacions de la vida. I prova d'això són els nombrosos episodis que relaten els Evangelis, en què "Jesús lluita contra la malaltia i guareix l'home de tot mal". Permeteu-me unes breus reflexions. Moltes són les experiències viscudes en el tracte amb malalts i familiars i professionals durant més de vint anys de capellà de l'Hospital Arnau. La malaltia és una de les experiències més dures de l'ésser humà. No només pateix el malalt que sent la seva vida amenaçada i pateix sense saber per què, pateix també la família, els éssers estimats i els qui l'atenen.
Què fer quan ja la ciència no pot aturar allò inevitable? Com afrontar de manera humana el deteriorament? Com estar al costat del familiar o l'amic greument malalt? A qui pateix no se'l pot ajudar des de lluny. Cal estar a prop. Sense presses, amb discreció i respecte total. Ajudar-lo a lluitar contra el dolor. Donar-li forces perquè col·labori amb els que intenten curar-lo. Això exigeix acompanyar-lo en les diverses etapes de la malaltia i als diferents estats d'ànim. Oferir-li allò que necessita en cada moment. No incomodar-nos davant de la seva irritabilitat. Tenir paciència. Romandre al seu costat. És important escoltar-lo. Que el malalt pugui explicar i compartir allò que porta dins: les esperances frustrades, les seves queixes i pors, la seva angoixa davant del futur.
És un respir per al malalt poder desfogar-se amb algú de confiança. No sempre és fàcil escoltar. Requereix posar-se al lloc del que pateix, i estar atents al que ens diu amb les paraules i, sobretot, amb els silencis, els gestos i les mirades. La veritable escolta exigeix acollir i comprendre les reaccions del malalt. La incomprensió fereix profundament qui està patint i es queixa.
No serveixen de res els consells, raons o explicacions teòriques. Només la comprensió de qui acompanya amb afecte i respecte pot alleujar-lo. La persona pot adoptar davant de la malaltia actituds sanes i positives, o pot deixar-se destruir per sentiments estèrils i negatius. Moltes vegades el malalt necessita ajuda per confiar i col·laborar amb els qui l'atenen. El malalt també pot necessitar reconciliar-se amb ell mateix, guarir ferides del passat, donar un sentit més profund al seu patiment, purificar la seva relació amb Déu. El creient pot ajudar-lo a pregar, a viure amb pau interior, a creure en l amor i perdó de Déu i a confiar en el seu amor salvador. Els evangelis ens diu que la gent portava els malalts a Jesús. Ell sabia acollir-los amb afecte, despertava la seva confiança en Déu, perdonava els pecats, alleujava el seus dolors i moltes vegades guaria la seva malaltia. La manera d’actuar de Jesús sempre serà per als cristians l'exemple que cal seguir en el tracte als malalts.
Permeteu-me des de la meva experiència un consell pràctic. Ens trobem moltes vegades amb familiars que tenen por d'ajudar espiritualment els malalts, tenen por que s'assabentin de la seva gravetat. Penso que el malalt és el primer que s'adona de la seva gravetat per més que els hi vulguem amagar o per més que li diguem que està bé, que fa bona cara… i en aquestes circumstàncies el malalt té necessitat que l´acompanyem espiritualment , que revifem aquella fe i esperança de salvació, de felicitat que tots portem dins el cor. La fe, la confiança en Déu pot alleujar-lo i donar sentit a la seva malaltia. L'experiència ens demostra que la pregària de la Unció dels malalts és de gran consol per al malalt i per als familiars. Jo us diria que és el millor regal que els podem fer. Que la alegria del Crist ressuscitat arribi a tots els nostres malalts.