Benvolguts diocesans:
L’anomalia d’aquests mesos que, amb motiu del possible contagi del coronavirus, se’ns demana que no sortim de casa, no impedeix que podem pensar i escriure sobre la situació present. Hem parlat molt dels riscos dels sanitaris, de les repercussions psicològiques dels nens pel tancament domiciliari, de la dificultat d’acompanyar a tants difunts en els últims moments de la seva existència, de la soledat dels ancians i l’atenció de les residències preparades per a ells, de les cues per comprar aliments, de la impossibilitat de reunir-se els creients per celebrar la vida cristiana.
S’ha escrit també molt sobre el passat. Les causes d’aquesta pandèmia, l’organització hospitalària, les previsions de les autoritats per cuidar la salut dels ciutadans, la falta de recursos per a la investigació, la manera de vida d’aprovisionament d’objectes i serveis oblidant als que menys tenen, la pretensió de creure que l’ésser humà és invencible i que els avenços de les últimes dècades permeten que sigui quasi invulnerable, l’arraconament de Déu en la nostra societat amb oblit de referències religioses, i un llarg etcètera.
Es comença a escriure amb abundància sobre les conseqüències d’aquesta pandèmia. Com serà la nostra societat, quines actituds haurem de fomentar o arrumbar, que significarà per al sistema sanitari aquesta enorme tragèdia, com es podrà actuar contra l’egoisme de grups o de països i si serem capaços de treballar per la igualtat i solidaritat entre els pobles d’una manera més eficaç.
Hi haurà temps per a una reflexió sobre tot això. En aquests moments només lamentar que aquesta dolorosa tragèdia hagi obligat a suspendre els actes externs de la Festa Major de la ciutat de Lleida, que dedica a seu Patró, sant Anastasi, el dia 11 de maig. A causa del calendari gradual, establert per les autoritats el passat dia 30 d’abril, podrem celebrar la Missa a la catedral, a les 11 hores, amb assistència de fidels complint la normativa de separació entre persones i amb un terç de l’aforament de l’espai catedralici. M’agrada comunicar que serà retransmesa per una cadena de televisió pensant en les persones grans i impedides a qui s’aconsella que es quedin als seus domicilis.
En els últims meses altres poblacions de la nostra diòcesi també han decidit suspendre les seves festes patronals. Els ciutadans en general, i els creients en particular, han entès i acceptat amb certa normalitat la situació esperant que la memòria dels nostres patrons ens porti a demanar a Déu que s’acabi aquesta pandèmia que tant dolor està causant. Mai perdrem la confiança en el Senyor de la vida que encamina els nostres passos per a cuidar-la i per afrontar la mort.
Sant Anastasi és un exemple de compromís i de valentia. Va ser un jove soldat romà que, segons la tradició, va néixer a Lleida a finals del segle III i va morir martiritzat a Badalona després de convertir-se al cristianisme. Els paers de la ciutat el van aclamar com a Patró l’any 1627 i van acordar celebrar la seva festa el dia 11 de maig.
La festa se celebra als nostres carrers. És molt popular i concorreguda. Hi participen moltes institucions de la ciutat que contribueixen a l’alegria de tothom. Després de la Missa a la Catedral s’organitza una processió fins a la plaça de sant Joan amb la presència de gran quantitat d’infants, aquest any no serà possible. Però no oblideu una oració al Sant perquè intercedeixi per cadascú de nosaltres i per la nostra ciutat.
Amb la meva benedicció i afecte.
+Salvador Giménez, bisbe de Lleida