Les Càritas diocesanes de Lleida, Urgell i Solsona adverteixen que es manté la cronificació de la pobresa i l’exclusió social ja anunciada l’any passat, arran de les dades de les seves memòries de 2019.
Les tres Càritas Diocesanes de Ponent van presentar el dimecres 10 de juny, en roda de premsa, les seves memòries coincidint amb la festivitat del Corpus, dia de la Caritat, que aquest diumenge celebra l'Església.
A la presentació es va agrair la tasca dels treballadors de les tres Càritas diocesanes, dels voluntaris de les tres entitats i de les Càritas parroquials que treballen pels més vulnerables, especialment en aquests temps de pandèmia.
Les tres Càritas Diocesanes de Ponent van atendre l'any 2019 a 9.076 persones i de la seva tasca se'n van beneficiar aproximadament 20.000 persones. Cal destacar que es tracta d'una xifra similar a les de l'any anterior i això preocupa perquè és una mostra de la inexistència d’igualtat d’oportunitats per a tothom, hi ha un nombre important de persones que queden al marge de la societat.
La tipologia de les famílies ateses són en un 60% famílies amb fills a càrrec, el que implica més vulnerabilitat en el perfil d’atenció. A l'any 2019 les tres entitats van destinar 526.471 euros a ajudes econòmiques directes. Aquest més de mig milió d’euros s’ha destinat prioritàriament a la cobertura de les necessitats bàsiques beneficant a 7.158 persones.
Precisament, per aquest motiu les tres Càritas Diocesanes consideren que "la precarietat és consolida i la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19 no millorarà la situació". Un terç de les persones que s’han atès requereixen de nosaltres un acompanyament, les persones tenen un sentiment de solitud, angoixa i el recolzament social o familiar del seu voltant no és capaç d’atendre les seves demandes perquè aquesta xarxa està malmesa o perquè simplement no pot. La falta d’oportunitats per gaudir d’una vida digna, on les necessitats més bàsiques estiguin suficientment satisfetes, és el principal motiu pel qual es manté la cronicitat de les persones i famílies que s’han atès.
Aquesta circumstància aboca a la població més feble, com els infants, a la permanència en aquesta situació al llarg de la seva vida. La manca d’una ocupació i d’un habitatge digne segueixen sent les principals manifestacions de les deficients condicions de vida en la que viuen i que repercuteixen en altres dimensions personals com la salut i l’educació.
Davant una societat que en conjunt està desvinculada d’aquesta realitat, les nostres entitats creixem en les persones i en la solidaritat de la ciutadania per revertir aquesta situació.