En la celebració de l'Assemblea diocesana del passat mes de maig, davant la nova etapa que comença la nostra diòcesi, van ser proposats uns compromisos concrets.
Aquest capítol ens obliga a establir una jerarquia de prioritats diocesanes, per tal de concretar i seleccionar el que en aquests moments sembla més important. He volgut descriure a grans trets la situació actual de la nostra societat, els nivells eclesials en els que ens movem, així com les persones i institucions implicades. També, els desafiaments i els signes d'esperança. Ara procedeix demanar a tota la Diòcesi un compromís d'actuació en qüestions pastorals que ens afecten a tots i que necessiten una resposta. La vida ordinària de la nostra Església es desenvolupa com sempre fent atenció a la Paraula, als Sagraments i a la comunitat; així ho hem fet les comunitats cristianes amb l’ajuda de l’Esperit Sant. Això no ho nega ningú. Enumero ara una relació de prioritats, descendint a les coses concretes. Sabent que això exigeix una selecció.

1.- Davant la imperiosa tasca d'evangelitzar la nostra societat, sol•licitar un augment de col•laboració entot batejat, a títol individual (Ac 6, 7). Als sacerdots i diaques, als membres de la Vida Consagrada, als laics. És una exigència del nostre baptisme. La diòcesi ha de posar tots els instruments pastorals a l'abast dels batejats perquè puguin complir fidel i coherentment amb el que en cada moment i circumstància demana el Senyor.
2.- Davant la constatació de l'edat dels diferents agents de pastoral, tenir la valentia suficient per a la revisió constant de la nostra comunitat parroquial, de la Unitat Pastoral i de l'Arxiprestat, perquè siguin cada vegada més casa i escola de comunió, com diu sant Joan Pau II a NMI (núm. 43) quan fa referència a la pròpia Església. Que ens apropem sempre al proïsme, intentant fer realitat les paraules del Senyor, capítol 25 de Sant Mateu, “tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus...”
3.- Establir un disseny nou d'ajuda i una pràctica generalitzada de cooperació entre les parròquies i les Àrees Pastorals. Aquestes ja presten un servei reconegut per tots. Cal augmentar i fomentar les idees i projectes, per una banda, i les realitzacions, per una altra. Convé formalitzar línies d'actuació entre les dues realitats per fer més efectiva l'acció pastoral.
4.- Iniciar la Visita Pastoral del bisbe a totes les parròquies i comunitats cristianes de la diòcesi: anunci de la mateixa i programació; contingut de la visita; informe previ sobre l'estat actual de la parròquia i calendari i horari.
5.- El Seminari i la Pastoral Vocacional com a tasca de tots els diocesans. Acompanyarà a aquest compromís una atenció més intensa als centres d'ensenyament (propis: Col. Episcopal, IREL), tant estatals com concertats. També, una gran insistència i un major aprofundiment en la Pastoral Juvenil i en la Pastoral Familiar. Tothom reconeix que és fonamental establir un adequat caldo de cultiu entre els joves i dins de les famílies perquè sigui eficaç la Pastoral Vocacional.
Aquests compromisos volen ser accents pastorals per a un temps determinat. No cal que us digui que hi trobem els aspectes ordinaris de l'activitat pastoral, desenvolupats de manera constant en totes les comunitats. Per això un doble agraïment per tants col•laboradors.

+ Salvador Giménez, bisbe de Lleida.