Estimats diocesans:

La reflexió que us donava a conèixer el passat 11 de febrer combinava l'inici del temps de Quaresma amb la jornada dels malalts. El motiu era clar: l'inici de la Quaresma coincidia amb el Dimecres de Cendra (14 de febrer) i la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes del mateix diumenge dia 11, amb la referència als malalts, que tanta devoció professen a aquesta advocació.

Reprenc avui el mateix tema, a la meitat del camí de la preparació personal i comunitària de la Pasqua del Senyor. Ja han passat vint dies d'aquest temps quaresmal i els cristians valorem moltíssim la vivència personal d'aquest període de Quaresma tan significatiu, tan auster, que contrasta amb la bullícia exterior del  carnestoltes.

Tinc una altre motiu per reprendre el tema: informar i comentar el missatge del Papa per a la Quaresma d'enguany que es va fer públic el passat dia 1 de febrer, quan ja era a la  impremta el meu comentari anterior. Em sembla oportú que tots nosaltres coneguem el sentir del Sant Pare que orienta i acompanya la comunitat universal en els diversos moments de l'any. És important que ens considerem part de l'Església a la qual es dirigeix la paraula del papa Francesc i que arriba al cor de tots els creients de les diverses parts del món. Per als qui no l’hàgiu llegit, us n’ofereixo unes breus referències i us convido a la seva lectura.

El títol del missatge d’aquest 2024 és A través del desert, Déu ens guia a la llibertat. Comença amb la citació del llibre de l'Èxode: “Jo soc el Senyor, el teu Déu, que et vaig fer sortir d'Egipte, d'un lloc d'esclavitud”. Ens recorda les paraules alliberadores que regala al poble en el seu camí pel desert malgrat les seves rebel·lies i murmuracions: són els Manaments del Sinaí, que marcaran la trajectòria d'un grup humà que accepta la guia de Déu i en procura la seva cohesió. Més endavant, fa una referència al profeta Osees, que parla de la realitat del desert com a temps de gràcia. Déu educa el seu poble des del desert/austeritat perquè abandoni les seves esclavituds.

“L'èxode de l'esclavitud a la llibertat no és un camí abstracte”, diu; i aconsella buscar els aspectes concrets de la vida ordinària, començant per veure la realitat i reconèixer tot allò que oprimeix els germans. Salta de l'època bíblica a la nostra perquè ens sentim interpel·lats per la gran quantitat de dificultats que viu el nostre món. Cita, per exemple, el seu viatge a Lampedusa per assenyalar la globalització de la indiferència davant del dolor humà. També ens commouen molts altres fets de l'actualitat i ens demanen un cor que sàpiga combinar els alts nivells de desenvolupament científic i cultural i la foscor de les desigualtats i conflictes.

Encara que el poble d'Israel no li demana l'alliberament, Déu pren la iniciativa per caminar al capdavant i que ningú trepitgi la dignitat de l'altre ni es neguin els vincles autèntics de fraternitat. Ell no es cansa de nosaltres i ens demana la conversió i la llibertat total. Això implica lluita, treball intens -tant personal com comunitari- i evitar les temptacions múltiples, els ídols que s'interposen en el nostre recorregut i ens desvien de l'objectiu final, que és el somni de Déu, la terra promesa cap a la qual marxem quan sortim de l'esclavitud.

El missatge acaba amb una referència a la forma sinodal de l'Església que en aquests últims anys estem redescobrint i conreant. És temps de decisions comunitàries en què tots els cristians se sentin responsables cap a l'interior de la comunitat eclesial i cap al servei de tota la societat. És molt fàcil trobar el text íntegre, ja que el teniu al web del bisbat, al de la Conferència Episcopal, al de la Santa Seu i en moltes revistes religioses que arriben a les vostres mans.

Amb la meva benedicció i afecte.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.