Estimats diocesans:
El Diumenge de Pasqua és la referència més important de l'any per a tots els cristians. Celebrem la Resurrecció de Jesucrist. Els dies anteriors hem viscut amb religiosa intensitat -participant en els actes litúrgics de les parròquies o en les processons i devocions de pietat popular als carrers- els seus últims moments de solitud i sofriment fins a la mort en creu. Ara manifestem l'alegria del fonament de la nostra fe. “Si Crist no ha ressuscitat, vana és la nostra predicació i vana també la vostra fe” (1Cor 15,14) diu sant Pau, tot ampliant la seva asseveració al testimoniatge de l'alegria i de l'esperança que donen sentit a la fe que professem.
La raó de tanta alegria en la celebració de la Pasqua es basa en el triomf de Jesucrist sobre el pecat i la mort per donar-nos una vida nova i la salvació definitiva. La comunitat cristiana ha acompanyat aquesta festa amb múltiples manifestacions culturals plenes de colorit i ambient camperol i primaveral. Tot ha ajudat a viure aquest temps nou en què veiem renéixer brots d'esperança i proximitat festiva.
És important que a partir d'aquest diumenge fem nostres les actituds que reflecteix i ens dona a conèixer el Ressuscitat. Que siguem persones que, redimensionades per l'amor de Déu, només puguem respondre des de la gratuïtat de l'amor. Que siguem humils en les nostres apreciacions i en els nostres testimoniatges de vida; només la humilitat ens fa mirar l'altre amb respecte, tendresa i amb cura. Que vulguem sortir de nosaltres mateixos i oferir la nostra vida al servei dels altres, fins i tot quan apareix el cansament o la incomprensió, que són superats per la trobada amb el Ressuscitat. Que ens esforcem a viure essent signes d'esperança i transmetent l'alegria d'haver trobat sentit real a la nostra pròpia existència; no sols “que bé que em sento” sinó redescobrint l'alegria del servei evangelitzador i caritatiu. Que puguem viure des de la valentia de saber-nos salvats pel Senyor i anunciant als altres la fe en la Resurrecció i en l'absència de temor davant la mort.
M'imagino que alguns lectors es preguntaran com parlar d'alegria i d'esperança “quan van maldades” en el nostre món: amb la pandèmia de la COVID-19, a penes superada; amb els efectes de l'erupció del volcà de la Palma; amb les tràgiques imatges que reflecteixen la dura realitat de morts i destruccions a causa de la invasió d'Ucraïna; amb els permanents enfrontaments entre nacions i pobles per qüestions religioses, culturals o polítiques o per aconseguir més poder i influència internacional… Som els cristians uns inconscients en proclamar l'alegria en un món ple de maldat? Som uns agosarats i no percebem les pròpies contradiccions? Estem bojos per anunciar el triomf sobre la mort?... I moltes altres preguntes que qualsevol persona es pot fer sobre el mal i la maldat de l'ésser humà. Per descomptat, els cristians no som els únics cridats a resoldre problemes i calamitats o a respondre qüestions que aparentment no tenen solució.
Els cristians oferim amb la paraula i amb el nostre testimoniatge de vida el missatge, l'obra i la persona de Jesucrist. Íntegrament, sense particularismes ni amputacions interessades. Des de l'acceptació i la resposta de l'home a la creació de Déu fins a la consumació final, amb un missatge clar i ple de sentit per a les relacions entre els éssers humans basats en l'amor i la fraternitat, buscant sempre la dignitat de les persones, la justícia entre els pobles i la pau. I tot això amb la immensa alegria de la fe i l'esperança que ens porta la Resurrecció de Jesucrist. Us desitjo a tots una feliç Pasqua.
Amb la meva benedicció i afecte,
+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.