|28-02-24| El bisbe Salvador va nomenar a principis de febrer als nous responsables per al Secretariat de Confraries, Congregacions i Germandats. La directora és Montse Sánchez i el consiliari el Mn. Jaime Clusa i ens han concedit una entrevista, que podeu llegir i escoltar (link més avall)

En què consisteix la tasca que us ha encomanat el Bisbe?

-Montse: Encara estem veient quines són les nostres funcions perquè el nomenament és molt recent, però la idea és aplegar totes les confraries i associacions, ajudar-les en el que necessitin, que se sentin recolzades i que el Bisbat vetlli per aquesta mostra de devoció popular.

Com es viu la Setmana Santa a Lleida?

-Montse: Penso que és un moment bonic el fet de veure com la gent surt al carrer, i és sorprenent. Encara que el sentit de devoció no es pot mesurar hi ha una fe latent que es manifesta quan la gent surt a acompanyar els passos de Setmana Santa.

-Jaime: Fa 30 anys que estic fora de Lleida i acabo d'arribar i m'estic adonant de com estan les coses. Abans estava a Sant Llorenç de mossèn i vam tenir una activitat molt maca i organitzàvem actes com el Corpus o processons i la participació era gran i imagino que ara la cosa està més o menys igual. Tot i així, tractant amb la gent de les associacions i les confraries de Lleida els veig molt animats.

Hi ha gent que pensa que, en formar part d'un Estat laic, es fan bastants processons a la via pública. Què els hi diríeu?

-Montse: Que forma part de la nostra tradició. Europa és catòlica i cristiana. Forma part de l'arrel de la nostra cultura i de la nostra societat aquesta manifestació del sentiment religiós. L'altra cosa és que la societat va canviant i sempre hi ha persones que poden tenir una opinió diferent, però és respectable i és un dret de les persones manifestar el que som i sentim de manera pública sense molestar ningú.

-Jaime: Hi ha gent que opina de tot i si busquéssim gent que aplaudís aquests actes en trobaríem moltes. No sé quantes persones es rebel·len contra aquestes manifestacions de fe religioses que són tan normals i populars. No tenim memòria per saber des de quan es realitzen, però en un estat democràtic ha d'haver-hi lloc per a l'expressió de tot el món.

Ara que estem en Quaresma i en la societat en la qual vivim. Té sentit el sacrifici d'abstinència de menjar carn els divendres?

-Jaime: El sacrifici a la vida del cristià té sempre sentit. No reconeixeríem un Crist sense creu ni coneixeríem una Església sense una penitència que l'ha manifestat d'una manera o d'una altra. En l'ensenyança de Jesús, la penitència s'uneix en la seva pròpia persona. A l'Evangeli, li reclamen a Jesús que els apòstols no fan les penitències ni els sacrificis que solien fer els apòstols de Joan Baptista o dels fariseus i Jesús reclama el sentit del sacrifici dient que no poden fer aquests sacrificis els amics del nuvi mentre estan amb ell, per la qual cosa ja arribarà el moment en què faran el seu sacrifici. Per tant, el sacrifici és en la persona de Crist i Ell dona sentit a l'esforç que podem valorar com una cosa pròpia i que té el seu valor en la unió amb la persona i el sentit que Jesús li dona. Llavors, l'Església, el que fa, és conformar una manera d'expressar aquest sacrifici i en el qual nosaltres hem de ser senzillament obedients, com obedient és el fill amb la mare. Són normes i maneres que expressa l'Església per a tothom. Aquí pot no ser un sacrifici específicament gran i que fins i tot li traiem valor, però en altres llocs menjar peix pot ser un sacrifici gran o al revés. Però la vida del cristià és la unió de Crist amb Jesús i, en la Quaresma, s'expressa d'una manera més específica. Treure-li valor seria treure-li sentit a la fe.

Tornant a la Setmana Santa de Lleida, quins són els actes més importants o hi haurà canvis respecte a la de l'any passat?

-Montse: Hi ha algun canvi. Com que hem assumit el càrrec a una data molt pròxima a la Setmana Santa no és possible fer un pregó i aquest potser serà el fet més destacat. Tot i això, la resta d'actes acostumen a ser els mateixos com la processó de la Verge dels Dolors del Diumenge de Rams, que sol ser la més concorreguda i on hi ha moments intensos com l'estació de Penitència de la confraria de la Somereta a la Catedral o la salutació a la Mare de Déu. També hi haurà la processó del Silenci que organitza la confraria del Crist de l'Agonia i la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant.

Tot acaba el Diumenge de Resurrecció amb la missa del Bisbe, no penseu que es podria fer alguna altra processó?

-Montse: Potser seria una fita per marcar-nos des del Secretariat d'animar a fer una processó, ja que el Diumenge de Pasqua és la culminació de la Quaresma i estaria bé que l'esclat de joia de Crist Ressuscitat es pogués manifestar als carrers.

-Jaime: També es pot fer una reflexió amb els secretariats i confraries i es podria plantejar.

-Montse: Jo conec algunes localitats petites on fan processons del Crist Ressuscitat i on es fa una trobada de Crist amb la Mare de Déu i és una cosa que podríem incorporar.

Quan es farà públic el cartell de Setmana Santa?

-Montse: Estem pendents de concretar el dia. Fa poc que estem al Secretariat i hem hagut de prendre una decisió ràpida, però hem tingut la sort que l’artista lleidatà Amadeu Bonet ha fet una proposta de cartell on el Crist que hi surt és de l’artista Lluís Trepat. És un Crist de la capella de Sant Ignasi i l’Amadeu l’ha incorporat en memòria de Lluís Trepat.

Mn. Jaime, vol fer alguna última aportació?

-Jaime: Quan el Bisbe m'ho va demanar em va fer il·lusió formar part del Secretariat i vaig pensar en tots els que organitzen les processons i porten els passos. En l'àmbit personal fan un esforç molt gran i com a grups i associacions hi ha una bonica tensió per tirar-ho endavant. És maco acompanyar aquestes persones des del Bisbat animant-les en la fe, així com recordar el sentit religiós que hi ha sempre en la unió amb Jesús i a la Verge Maria.

El mantell blau de Pasqua de la Mare de Déu de la Soledat

La Mare de Déu de la Soledat lluirà el divendres 5 d'abril l'antic mantell blau de Pasqua acabat de restaurar. Serà en la solemne cloenda de l'any de la Mare de Déu de la Soledat amb una Eucaristia a les 19.30 hores presidida per Mn. Jaume Melcior, consiliari de la Congregació de La Sang, i solemnitzada per Petit Cor de la Catedral de Lleida. Sembla que el mantell blau de Pasqua data de finals del s. XIX i que fou un regal de la Priora de la Congregació de la Puríssima Sang, quan encara hi havia aquesta figura.

A més d'aquest mantell, aquesta Mare de Déu també disposa d'un altre que s'utilitza en les solemnitats al culte de l'església de la Sang. És la segona peça que recupera del seu malmès estat de conservació la Congregació de la Sang, que afronta aquestes restauracions a través d'una captació popular. Per Setmana Santa de 2023 ja es va estrenar el mantell de processó, que és únic en les seves característiques a Catalunya.

Aquests mantells van ser amagats el 1936 pels congregants Josep Sanjuan, i Josep Serret -en procés de Beatificació pel seu martiri- a les carboneres de la casa de la Maternitat de Lleida, d'on van ser recuperats per una religiosa el 1939, quan es pensava que havien estat destruïts durant la guerra civil. El mantell restaurat al setembre ha recuperat tots els estels brodats que li faltaven, part de la passamaneria, i s'han reparat els estrips que presentava el vellut. Durant el Certamen Marià amb motiu de la Mare de Déu de l'Acadèmia ja es va poder veure aquest mantell recuperat, que actualment es pot contemplar a l'església de la Sang.