Estimats diocesans:

A la nostra ciutat de Lleida, al llarg i freqüentat carrer Major, hi ha un petit -però molt estimat-  oratori dedicat a l'apòstol Sant Jaume: el PEU DEL ROMEU. Allí un grup de devots lleidatans hi té el seu permanent lloc de reunió i hi posa el seu cor, amb la convicció que el seu treballa favor de la ciutat té una doble dimensió, la social-festiva i la religiosa. La junta i els membres dels PESSEBRISTES centren el seu treball en la festa de Nadal, especialment al voltant del que significa el “món” dels pessebres, procuren que aquesta tradició multisecular romangui  viva entre nosaltres i aconsegueixen que tota la ciutat es vesteixi de gala per contemplar el fet del Naixement de Jesucrist. Elsagraïm la seva tasca. L’altre element important de la seva tasca és la festa més popular de l'estiu, ELS FANALETS, que gira entorn de la figura de l'Apòstol Sant Jaume que, segons conta la tradició, va ser atès a l'espai de l'actual oratori d'una ferida al peu quan peregrinava cap a Saragossa.

La Festa dels Fanalets té lloc durant la tarda del dia 24 de juliol, vigília de la celebració festiva de Sant Jaume i é smolt coneguda per tothom. Després de la celebració de l'Eucaristia a la parròquia de Nostra Senyora del Carme hi surt una nombrosa processó pels carrers fins a arribar a l'esmentat oratori. Té dues característiques que la converteixen en una singular manifestació religiosa: els assistents porten a les mans un fanalet que els fa llum per caminar i per curar la ferida. Hi participen molts nens de totes les edats que contemplen sorpresos el seu fanalet i, sobretot, la imatge de l'Apòstol que presideix i intercedeix davant del Senyor pels habitants de Lleida i per les seves necessitats.

La peregrinació va acompanyada per una banda de música i per figures emblemàtiques de la tradició popular de la ciutat. És molt vistosa i, a més, impressiona pel colorit dels objectes lluminosos i l'alegria dels qui participem en aquesta manifestació religiosa. Fa anys i segles que se celebra, segons expliquen els  historiadors de la nostra ciutat que aprecien el significat del fet ocorregut i encoratgen a no perdre els signes de les nostres tradicions. A més, els pastors de l'Església estan obligats a canalitzar i orientar per tots els mitjans al seu abast les expressions de la fe que poden aparèixer en moltes manifestacions populars.

Aquesta festa és considerada com a “religiositat popular” i remet a una experiència universal: en el cor de tota persona, com en la cultura de tot poble i en les seves manifestacions col·lectives, hi ha sempre present una dimensió religiosa. Tot poble tendeix a expressar la seva visió total de la transcendència a través de mediacions culturals, en una síntesi característica, de gran significat humà i espiritual. Encara que la religiositat popular no té necessàriament relació amb la revelació cristiana, en molts indrets s'impregnen aquestes manifestacions de diverses formes d'elements cristians i donen lloc a una espècie de catolicisme popular en què coexisteixen harmònicament elements provinents del sentit religiós de la vida, de la cultura pròpia d'un poble i de la revelació cristiana.

Un any més convido tothom a participar en aquesta festa popular. Com que hi acostumen a venir molts nens, no dubteu a explicar-los algunes paraules que us puguin preguntar: apòstol, el fanalet, la llum, la comunitat, la peregrinació, evangelitzar. Tot això tenint com a centre Jesús, l'amic, el mestre que ensenya -en som deixebles- i que envia a predicar el seu missatge amb paraules i amb obres a tots els pobles -en som apòstols.

Amb la mevabenedicció i afecte,

                                                                                     +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.