Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dj., 01/13/2022

Estimats diocesans:

 

Sant Antoni és un personatge que va viure entre els segles tercer i quart (251-356) de la nostra era en la zona de la Tebaida, a Egipte. Va vendre els seus béns, els va distribuir entre els pobres i es va retirar al desert, com a ermità, per dedicar-se a l'oració. Altres creients van seguir les seves petjades buscant el silenci i la trobada amb Déu. Se'l considera el pare del monacat cristià per la seva decisió radical de vida,tot i que no ha deixat una orientació escrita concreta que reguli la vida comunitària. Va viure i va sentir un especial afecte pels animals i es va identificar amb l'amor de Déu cap a totes les seves creacions. La naturalesa va ser la seva llar.

 

Ha estat molt estimat al llarg dels segles per la comunitat cristiana, se l’ha honorat amb especial veneració i molts col·lectius l'han posat com a patró de les seves feines. És el cas dels pagesos, ramaders i posseïdors de mascotes de la llar. A la ciutat de Lleida i en altres parròquies se celebra el seu record el 17 de gener amb la benedicció d'animals i el reconeixement dels qui es dediquen a les feines del camp.

 

Enguany la festa de sant Antoni la celebrem demà dilluns a l’oratori de la Congregació de la Puríssima Sang on ens reunim per participar de l'Eucaristia, i a continuació fem la benedicció d'animals i mascotes al carrer, a les portes del temple. En moltes altres poblacions es fa una cerimònia similar. La premsa escrita i els mitjans audiovisuals s'encarreguen de recordar aquesta festa tradicional que combina l'alegria i la devoció: els volem agrair la importància que donen als nostres costums, embolcallats sempre per la motivació religiosa. I és d’aquest últim aspecte que m’agradaria fer-ne una breu reflexió.

 

Els cristians posem la mirada de Déu al centre de les nostres activitats i organismes. Volem treballar, fer festa, reunir-nos i participar en actuacions solidàries segons l'estil que ens ofereix l'Evangeli. És per això que recorrem directament a Ell buscant la seva protecció i, sovint, a la Mare de Déu, i demanem la intercessió d'algun sant amb la finalitat que ens consoli en moments difícils, que rebi la nostra acció de gràcies per algun esdeveniment del passat o que ens recordi com fer la nostra vida més autèntica en la gloria a Déu i més propera als germans.

 

Aquesta manera de veure el món i de fonamentar l'existència humana és tan legítima que costa de creure que hi hagi persones que facin burla o sarcasme de les nostres devocions i tradicions. Fa poc deia algú que els cristians demanen el mateix respecte i reconeixement que el que reben altres cosmovisions. Tots cabem en aquest món i ningú ha de ser assenyalat amb menyspreu o aïllat en el seu àmbit privat per la seva fe, que té unes connotacions públiques.

 

És això el que fan els membres de la Congregació, els posseïdors de mascotes, els pagesos i tants grups que veneren sant Antoni. Se'ls deu un respecte i una admiració profunda per la seva dedicació a les feines del camp, pel tracte als animals…,perquè aconsegueixen dignificar la convivència humana i contribueixen al bé comú amb la seva dedicació i esforç. A vegades no semblen tenir un reconeixement social adequat i els toca aixecar la veu per recordar a tothom la minsa recompensa que reben pel seu treball. A més a més, els cristians confien en Déu en tot moment acarant dificultats i agraint favors. Aquesta fe els porta a participar en les celebracions religioses que inclouen la petició d'ajuda al Senyor i a alguns dels sants, com en aquest cas. Sant Antoni Abat, protegeix-los!

 

Amb la meva benedicció i afecte,

                                                                                    

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.