|06-05-24| Actualitzar la identitat i el marc de referència de la pastoral amb persones migrades. I oferir, des de la diversitat aportada per les migracions, algunes claus per a afrontar els desafiaments del futur. Amb aquest objectiu, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ofereix l'Exhortació pastoral "Comunitats acollidores i missioneres. Identitat i marc de la pastoral amb migrants", que va ser aprovada per l'Assemblea Plenària del passat mes de març.

Aquest document ha estat redactat, després d'un procés d'escolta i reflexió, pel departament de Migracions de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i la Mobilitat humana, i va ser presentat en la Plenària per la Comissió Episcopal per a la Pastoral Social i Promoció humana.
 
L'Exhortació es divideix en 5 capítols. El primer, per a posar en context la migració i les seves causes i analitzar quin és el grau d'integració de les persones migrades en la societat. "Viure la catolicitat" és el títol que encapçala el segon capítol, que comença amb un reconeixement de l'aportació dels migrants a la societat i en el qual també s'assenyalen uns criteris d'acció. En el tercer, es perfilen unes orientacions per a la conversió personal i pastoral. El quart planteja les claus de transformació per a avançar d'una pastoral per a a una pastoral amb. I en l'últim es presenten un conjunt de propostes i bones pràctiques. Les primeres pàgines són un preàmbul en el qual se sintetitza el contingut del document, que es tanca amb un apartat d'agraïments.
 
Continuïtat i evolució
Com s'explica en les primeres pàgines, aquest nou document actualitza "L'Església a Espanya i els migrants", de 2007, però sense prescindir de la seva reflexió teològic-pastoral que "continua sent un referent vàlid" per "la qualitat i profunditat dels seus plantejaments". No obstant això, "des del 2007 s'han succeït molts canvis en la societat i en la pròpia Església que aconsellen una posada al dia que aglutina continuïtat i evolució".
 
De fet, es recorda, que les dades actuals "confirmen el que han anat mostrant els pronunciaments dels bisbes des de 1994 fins a l'actualitat: que el futur de la societat i de l'Església a Espanya passa per la plena incorporació de les persones migrades". En conseqüència, "o som una Església acollidora i missionera, o no serem".
 
"La integració, que no assimilació, de les persones migrades a l'Església és un dels signes dels temps eclesials més clars". Partint d'aquesta premissa, aquesta Exhortació es publica amb l'esperança de suscitar "un canvi en la consciència i l'enfocament dels qui conformem el sant poble de Déu. Que ens ajudi a configurar les comunitats del futur, caminant amb el que funciona o replantejant on sigui necessari el model de parròquia i de missió; promovent amb els qui ja viuen entre nosaltres i els nous veïns o germans comunitats acollidores i missioneres. Conversió personal i pastoral per a viure en harmonia, testimoniar i anunciar junts l'alegria de l'Evangeli".
 
Una nova proposta pastoral
Per a això, es formula una pastoral transversal amb persones migrades, en una Església «en sortida» on "cabem tots". La base d'aquesta pastoral són els dos grans reptes que va plantejar el papa Francesc en el seu missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat de 2021.
"El repte ad intra" que "ha de veure amb la manera de viure la catolicitat de la nostra fe" i que proposa, com a primer pas, "eixamplar l'espai de la tenda perquè es pugui incloure a tots" i "on tots puguin preservar les diferències que enriqueixen a la comunitat".
I "el repte ad extra" que "es refereix a la manera de ser una Església veritablement missionera" que surt "a l'encontre dels necessitats, els descartats, els marginats, els oprimits... que estem cridats a reconèixer i a cuidar".