Josep Maria Forné va impartir el dijous 10 de març la conferència 'Oferir la fraternitat: la política'. Forné va començar amb el significat etimològic de la paraula. "La relació d'afecte i confiança que es considera pròpia de germans".

 

Forné va recordar cinc tradicions que han reflexionat sobre la fraternitat: els estoics, el cristianisme, la il·lustració, el comunisme i el liberalisme. Segons Forné "el descobriment dels estoics és que el món és racional, té un ordre. A això es refereix Heràclit quan parla de "l'ordre lògic del món". Segons el ponent els estoics destaquen que "tots els humans compartim aquest 'logos' i tots som de la mateixa família, considerant l'altre com un germà". Forné va continuar recordant que el cristianisme considera a tots els humans  fills de Déu, fills d'un mateix pare, "compartint aquesta filiació, que ens uneix als altres humans". "La idea de fraternitat reflexa que tots compartim una mateixa dignitat".

 

A la il·lustració, Forné va recordar la idea de fraternitat de Rousseau. La proposta de Rousseau és que "hem de triar entre tots i la sobirania és el poble, i aquesta és la base de la democràcia liberal", va dir Forné. El ponent va destacar que segons la il·lustració "tot el conjunt social coincideix en el mateix objectiu, és a dir que som capaços de fer com a propis els interessos dels altres". Va reiterar que "Rousseau proposa aconseguir una acció política en què no queda cap interés de ningú fora de l'acció política". La quarta tradició és el comunisme. "Amb la camaraderia del comunisme triomfa la idea de la voluntat general". "Ningú queda al marge, perquè segons el marxisme, s'ha superat la lluita de classes". I la cinquena tradició és el liberalisme, "on tots compartim uns drets humans”.

 

A continuació, Forné va destacar que la fraternitat ens aporta cohesió social, solidaritat, arbitratge, i el lideratge del conjunt social cap al bé comú. En relació amb la cohesió social, va destacar que "som diversos culturalment, racialment i de creença, per això hem de mirar que no tot sigui dispar per viure en societat". La solidaritat, segons Forné, és "fer-se càrrec de la sort de l'altre". Per això, el ponent va reivindicar els drets socials, “al mateix nivell que el dret a la salut o a l'educació". "Fer-se càrrec de la sort de l'altre requereix un mínim d'idees que els altres comparteixen amb mi".

 

En relació amb l'arbitratge va destacar que "el polític ha d'arbitrar el conflicte d'interessos, entenent que tots els interessos són legítims". Forné va destacar que el lideratge del conjunt social cap al bé és la millor forma de fer política. "La societat no és vista com un conjunt d'individus, sinó com òrgans, membres d'un cos de manera que tots sabem que la mala salut d'un òrgan afecta a tot el cos", va dir.

 

Josep Maria Forné va recordar que hi ha dues maneres d'entendre la política com un arbitratge d'interessos o com la recerca d'un lideratge pel bé comú. El ponent va destacar que "l'encíclica 'Fratelli Tutti' reivindica la política vista des del bé comú". En aquest sentit, va proposar "oferir la fraternitat des de la política que és capaç de l'arbitratge i el lideratge social pel bé comú".

 

Forné va destacar que entre els diferents tipus d'amor (eròtic, amical i caritatiu), l'amor caritatiu, "és aquell en què no només busco el bé sinó que vull el bé en aquell que em vol mal". Les dues formes d'acció política, l'arbitratge i el lideratge pel bé comú, són compatibles, va dir.

 

"L'oferiment de la fraternitat a la política no només busca no fer el mal a l'altre sinó fer el bé a l'altre, ja sigui algú amb qui em sento vinculat o algú amb qui no em sento vinculat, però a qui reconec i comparteixo coses". "Aconseguir que la política sigui això seria aconseguir que el món visqui d'una altra manera de la qual està vivim ara, i si això prové d'una font o d'un altre, d'una idea més lliberal, més marxista, més cristiana és igual, benvingut sigui perquè el món s'ho mereix", va cloure.

 

Podeu veure el vídeo en aquest enllaç: https://youtu.be/K-kALjiUTUI