Estimats diocesans:

 

Tinc especial interès a anunciar aquesta Jornada promoguda pel papa Francesc per a tota l'Església perquè vol que la realitat dels pobres, que està inserida en el cor de l'Evangeli, arribi també als cors de tots els catòlics. Vol que ningú oblidi aquesta preocupació durant tot l'any en les relacions de la seva vida diària, però prefereix que hi hagi un dia especial per expressar aquesta inquietud de manera comunitària. En tots dos nivells ha de fer-se visible la dolorosa realitat de les desigualtats socials, les causes de la pobresa, les possibilitats de contribuir a l'equitat en les relacions humanes i molts altres matisos que engloben el propòsit d'aquesta Jornada.

 

 

La iniciativa del papa Francesc es remunta a l'any 2017. Enguany és, per tant, la cinquena Jornada que celebrem i en continuem la reflexió que ha de possibilitar un canvi en la mentalitat dels catòlics en aquest camp concret. Només des de l'Evangeli es pot entendre aquesta insistència que té un fort component social, però que no resol totes les situacions injustes o abusives que es produeixen en el nostre món. Alguns comentaristes manifesten molèstia o decepció davant les paraules del Papa quan fa aquestes declaracions generals que no són només fruit d'anàlisis sociològiques convencionals o de solucions automàtiques sinó de contemplar la realitat social amb

la mirada de Jesucrist als seus germans com a fills del Pare Déu que els estima i els acompanya.

 

 

L'objectiu és posar la persona al centre del problema, atendre les necessitats de tota mena que requereixi la seva dignitat, mostrar preferència pels qui més sofreixen o són els més pobres de la nostra societat i procurar, a més, que els sistemes econòmics actuals anteposin el factor humà als beneficis materials de les empreses. És una tasca àrdua, complexa, però necessària perquè el món que construïm i conservem entre tots tingui l'ésser humà com l'element més important de tot l'entramat socioeconòmic.

 

 

Acabo aquest comentari reproduint l'últim paràgraf del Missatge del Papa. La cita és una mica llarga, però resumeix breument totes aquelles motivacions i problemàtiques que compartim en aquesta Jornada:

 

 

“Desitjo que la Jornada Mundial dels Pobres, que arriba a la seva cinquena edició, arreli cada vegada més en les nostres Esglésies locals i s’obri a un moviment d’evangelització que en primera instància surti a l’encontre dels pobres, allí on siguin. No podem esperar que truquin a la nostra porta, és urgent que anem nosaltres a trobar-los a les seves cases, als hospitals i a les residències assistencials, als carrers i als racons foscos on a vegades s’amaguen, als centres de refugi i acollida… És important entendre com se senten, què perceben i quins desitjos tenen en el cor. Fem nostres les urgents paraules de Primo Mazzolari: «Voldria demanar-los que no em preguntin si hi ha pobres, qui són i quants són, perquè temo que aquestes preguntes representen una distracció o el pretext per apartar-se d’una indicació precisa de la consciència i del cor. [...]

 

 

Mai no he comptat els pobres, perquè no es poden comptar: als pobres se’ls abraça, no se’ls compta» (“Adesso” n. 7 – 15 abril 1949). Els pobres són enmig nostre. Que evangèlic seria si poguéssim dir amb tota veritat: també nosaltres som pobres, perquè només així aconseguirem reconèixer-los realment i fer-los part de la nostra vida i instruments de salvació.”

 

 

Amb la meva benedicció i afecte,

 

 

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.