Benvolguts diocesans:

 

Aquest diumenge l’Església catòlica celebra la solemnitat de l’Ascensió del Senyor. Jesús s’acomiada dels Apòstols i els diu que han d’anunciar al món el que han escoltat i vist quan l’han acompanyat en la seva vida terrenal. Comunicar a tothom les paraules i els fets de Jesucrist és més que un consell per als cristians. És una obligació que se’ns imposa per completar en la nostra vida allò que hem cregut, celebrat i viscut. Ens ha resultat tan important per al sentit i la felicitat de la nostra existència que ens urgeix dir-ho als altres.

 

 

Les últimes paraules de Jesús són el motiu per designar en aquesta data la Jornada dels Mitjans de Comunicació Social. L’Església sempre ha reconegut, ha valorat i ha agraït la feina dels comunicadors i de les empreses periodístiques al servei de la societat però ha reservat un dia per a què tots els cristians li prestin la deguda importància. Cada any, des de mitjans dels seixanta, el Papa proposa un lema i escriu un missatge per a l’ocasió. El d’avui l’extreu d’unes paraules del llibre de l’Èxode: “Perquè ho puguis explicar i gravar en la memòria. La vida es fa història”.

 

 

Trobareu el missatge amb facilitat. Us ofereixo un breu resum glossant els títols dels cinc apartats dels quals consta el seu contingut.

 

 

1.- Teixir històries, perquè l’ésser humà sempre està en realització i, com a narrador, explica sempre el que fa i com ho fa.

2.- No totes les històries són bones, perquè n’hi ha de destructives, provocadores, amb discursos trivals i falsament persuasius; necessitem saviesa per rebre i crear relats bonics, veritables, bons i valor per rebutjar

els falsos i malvats.

3.- La Història de les històries, la Bíblia, que és un magnífic i complet recull de narracions protagonitzades, en l’Antic Testament, pel poble d’Israel, guiat per Déu, en espera del Messies, i en el Nou Testament és el mateix Jesús, centre de la nostra història, el qual utilitza també narracions per ensenyar als seus oients i seguidors.

4.- Una història que es renova perquè no és un producte del passat que es conserva i s’amaga, sinó que és actual i viu.

5.- Una història que ens renova, ens converteix i ens empeny a explicar al Senyor, que significa entrar en la seva mirada d’amor compassiu cap a nosaltres i cap als altres.

 

 

És un missatge molt positiu i ple d’esperança per aquests moments. Per la data de la seva publicació (24 de gener) el Papa desconeixia la gran tragèdia, amb milers de morts i contagiats que ha patit el nostre món. És important que el relat que es construeixi sobre aquest fet estigui ple de veracitat, esbrini escrupolosament les causes i aprofundeixi en les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials que amb seguretat seran evidents i desastroses. Convindrà tenir en compte la fragilitat de l’ésser humà, la prepotència d’actuar amb l’absència total del consol de Déu i la recerca insistent de la proximitat, de la solidaritat i de l’amor com a resposta cristiana a la catàstrofe patida. Així es veu amb claredat en molts passatges de l’Evangeli.

 

 

 

Els bisbes de la Comissió de Mitjans, de la que formo part, vam fer públic un missatge el dia de Pasqua agraint, ja immersos en aquesta calamitat, la feina de tants professionals de la informació que s’esforcen, ara i sempre, per buscar i defensar la llibertat en tots els àmbits, la veracitat dels relats i la pretensió d’oferir un bon servei a la societat que és, en definitiva, la dipositària del dret a estar informada. Amb la meva benedicció i afecte. 

 

 

 

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida