Estimats diocesans:

Una paraula resumeix els meus sentiments en aquests moments, després de la meva responsabilitat episcopal en aquesta diòcesi de Lleida: GRÀCIES. És molt simple i repetida al llarg de la nostra vida, però expressa quelcom molt més transcendent en les relacions humanes. Es tracta d’una satisfacció personal pel reconeixement de l’altre (persona i comunitat) que ha compartit amb un mateix les alegries i les penes del viure diari. A més, ser responsable de la comunitat catòlica comporta una clara exemplaritat de vida i un treball pastoral coherent. Per això començo agraint-li a Ell la seva infinita bondat per tot el que m’ha concedit al llarg d’aquests deu anys: la gràcia de les virtuts humanes i el creixement en les virtuts teologals: la fe, l’esperança i la caritat.

Cercava en els meus apunts i en els llibres de la meva biblioteca personal alguna nota d’autors llegits que fonamentessin el sentiment de gratitud. Hi ha massa referències que no cabrien en aquest breu escrit. Com per omplir moltes pàgines amb frases, històries o relats imaginaris. Tanmateix, recorro ara a dos petits textos bíblics que remarquen aquesta realitat: “Et dono gràcies, Senyor, perquè soc una meravella admirable” (Salm 139, 14) i “Doneu gràcies en tota ocasió: aquesta és la voluntat de Déu en Crist Jesús vers vosaltres” (1Tes 11, 16). M’uneixo a aquesta manera d’entendre i acceptar la vida que recorre la meva pròpia història personal amb la meva família, amb els meus formadors i condeixebles, amb els feligresos i alumnes, amb els germans preveres i bisbes (52 i 20 anys de ministeri) i amb tots aquells que m’han conegut i acompanyat.

Gràcies d’una manera especial a la gent de Lleida amb qui he parlat, he escoltat, he compartit iniciatives, alegries i dificultats, he pregat admirant-ne la manera de ser i de fer. He rebut la seva influència per a moltes decisions i he procurat argumentar bé els meus raonaments per evangelitzar i per bastir ponts en les nombroses relacions establertes.

Gràcies als preveres i diaques que encara comparteixen la tasca pastoral; incloc tots els que vaig conèixer i que ja han mort. Que el Senyor els concedeixi la benedicció i el consol. Agraeixo el servei de tots els membres de la Vida Consagrada; la seva manera de ser i el seu carisma han enriquit les tasques diocesanes.

Gràcies a tants laics que, en la seva vida callada o en la seva responsabilitat pública (eclesial i social), m’han ajudat a comprendre la grandesa de la seva dedicació i la seva autèntica convicció en el seguiment de Jesucrist, mostrant-lo amb realisme a tot el seu entorn vital.

Gràcies a les institucions catòliques que presenten solucions als diversos problemes que el nostre món actual destil·la. És impressionant la seva tasca en les distintes problemàtiques que plantegen els grups humans; intenten presentar sempre el missatge de Jesús amb fidelitat i pau.

Vull agrair a les autoritats la seva ajuda i col·laboració en tot moment. M’he sentit molt acompanyat en la difícil tasca de respondre adequadament als múltiples casos de carències materials i emocionals que hi ha al nostre voltant.

Agraeixo als responsables dels mitjans de comunicació la seva estima i comprensió.

Gràcies també als diferents servidors de la cosa pública; a tantes persones amb qui, circumstancialment, hem coincidit i col·laborat a diferents nivells.

A tots també demano perdó per les absències, les mancances, els oblits i qualsevol altra actuació que no hagi estat a l’altura del que s’esperava de mi.

+Salvador Giménez, bisbe emèrit de Lleida