Els creients no tenim un topall temporal per a la formació i el creixement personal en la nostra vida cristiana. La fe en Jesucrist roman sempre en el nostre interior i tractem de fer-la visible amb les bones obres. Aprenem els elements bàsics de la fe en els primers anys de la nostra existència i ens acompanya sempre, amb certeses i dubtes, amb alegries i tristeses, amb diàlegs i amb silencis…, fins a l'etapa final de la nostra vida. Necessitem de manera quotidiana la reflexió, la revisió de vida i l’oració.

L'objectiu del moviment apostòlic de Vida Creixent, tan estès en la nostra diòcesi, és aconseguir una atenció especial a les persones més grans, que són una font de saviesa i un pou d'experiència i afecte per a tota la societat. També una atenció a la seva vida cristiana, que conserven amb cura i amb il·lusió. Tot i que a vegades no acaben de comprendre la poca acceptació de la seva herència espiritual en els fills i els nets, això no és cap impediment per practicar amb constància els principis bàsics de la fe i l'intent tenaç de donar-los a conèixer.

Durant els últims mesos hem parlat molt de la gent gran en general i dels nostres padrins en particular. La pandèmia que estem sofrint ha posat davant dels nostres ulls la seva vulnerabilitat. El percentatge de defuncions ha estat elevadíssim, la preocupació a les residències ha pujat molt, la solitud dels ancians en els seus domicilis ha posat en guàrdia tots els familiars. La por i la incertesa han estat presents en la realitat de cada dia i en els comentaris sobre la gent gran.

Els equips de Vida Creixent no esperaven aquesta situació. No han pogut reunir-se per conversar, per reflexionar i per resar. Hi ha hagut una paràlisi en les activitats previstes i alhora un telèfon pròxim per interessar-se per la salut i per la seva situació personal i ambiental, encara que   és cert que s'ha produït l'efecte positiu d'alertar sobre les seves condicions de vida i sobre les seves necessitats més immediates. En l'àmbit eclesial s’hi ha respost amb escrits, programes i dedicació personal en les residències per alleujar algunes penalitats. I, si ho recordeu, l'últim lema de la Jornada de la Família tenia com a referència els ancians, a qui se'ls valorava com a tresor de l'Església i de la societat. L'afecte, l'experiència, la saviesa i l'espiritualitat que atresoren són prou motiu per donar una resposta càlida i decidida de tota la societat i, és clar, també de l'Església i de totes les comunitats cristianes on conviuen i celebren la seva fe.

Cada any tinc un record per a aquest Moviment amb motiu de la seva festa anual del dia 2 de febrer i en aquesta ocasió el faig amb un afecte especial i us demano que us hi afegiu tots. Estem obligats a donar una major atenció als avis en totes les dimensions, des de la física a l'espiritual; estem obligats a retornar-los el molt que han fet per nosaltres; estem obligats a agrair-los el seu enorme servei a la família i a la societat; estem obligats a ajudar-los a eliminar les pors i les incerteses perquè puguin tornar a trobar-se en el temple amb Déu i amb la comunitat.

La festa de Vida Creixent neix a l’empara de dues figures entranyables, els ancians Simeó i Anna, que es troben amb el Nen Jesús quan el porten a presentar al temple. També aquest dia celebren la seva festa anual els membres de la Vida Consagrada. Us en demano una oració, sobretot per la nombrosa quantitat de gent gran de les comunitats de la nostra diòcesi.

                                                            +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.