|14-02-24| A l'acabat de reformar estudi de ràdio del Bisbat, hem entrevistat la lleidatana Esther Sanz, religiosa i metgessa de família de 46 anys, que el pròxim 27 d'abril fa els vots perpetus per la Congregació de les Filles de Jesús, on hi ha una comunitat a Alcarràs.

-Esther, ens pots explicar una mica sobre la teva vida. Has sigut catòlica practicant sempre?

Sí. Vaig néixer a una família nombrosa i soc la quarta de cinc germans. Tota la vida he estat a la parròquia del barri, a Gardeny, on vaig fer la catequesis, també vaig estar al cor de l'església, a l'esplai o a grups de revisió de vida, però a la parròquia de Sant Jaume.

-Per què vas decidir estudiar Medicina?

Des de sempre ho havia volgut. Va ser molt fàcil per a mi escollir la carrera perquè sempre m'havia agradat. A més la meva mare era infermera i una germana metgessa de família. Durant els estudis, que vaig fer a la Universitat de Lleida (UdL), vaig veure que cada vegada m'agradava més i que volia ser metgessa de família i si era en un poble, millor.

-Quina era la teva vocació en l'àmbit personal llavors?

La meva aspiració era ser metgessa. Estava soltera i bé, però dins d'un procés de discerniment amb Mn. Carles Sanmartín, em va proposar conèixer les diferents realitats de l'Església i parlar amb algú de la vida consagrada per a servir dins de l'Església. Va ser un procés personal llarg i no sempre fàcil. Mn Sanmartín em va explicar que hi havia una nova congregació a Alcarràs que treballava amb migrants. Vaig conèixer les tres germanes, de les Filles de Jesús, que ajudaven a aquestes persones i feien conscienciació amb el poble. Estaven molt posades a la parròquia, per exemple amb formació a persones. Per a mi era una tasca maca, perquè ho veia com que tots som fills de Déu i que ens hem d'ajudar els uns als altres. Em va sorprendre la seva alegria. Eren persones compromeses i tenien una manera de fer que m'atreia i que jo no tenia.

-Això va fer que deixessis la vida com a metgessa i fer el pas a religiosa?

No va ser tan ràpid. Va ser un procés d'uns anys, com veure quins desitjos profunds tenia, què sentia i què em faltava. Arriba un moment en què la Medicina és una part, però a qui entregues el cor? De qui estàs enamorada? I això va més enllà de la feina i en el meu cas fins que no trobes Déu no estàs tranquil·la. Llavors vaig anar tenint experiències amb altres comunitats i veus que en el fons el que Déu em proposa és un canvi de felicitat i triar una cosa que és molt més gran, pero pee això n'has de deixar enrere altres, perquè a la vida s'ha de triar.

-Com combinaves la teva vida laboral amb la de voler ser religiosa?

Vaig fer el pas d'entrar el 2012 i continuava treballant, però en lloc d'anar a dormir al meu pis, anava a dormir amb la comunitat. Pregàvem i xerràvem juntes i anava a trobades amb altres joves. Va ser un procés normal on anava veient si m'encaixava i al cap d'un any vaig veure que sí. Vaig deixar la feina i vaig anar a Madrid a fer el postulantat, que és la primera etapa de la formació. Estudiava Espiritualitat Bíblica a la Universitat i feia voluntariats. Era començar a provar la vida pròpia d'una Filla de Jesús i ho feia a un barri humil de Madrid. Al cap d'un any vaig fer el noviciat, que dura dos anys, a Argentina on vaig fer una etapa més profunda de formació. El 2016 vaig fer els primers vots, amb els que ja pertanys a la Congregació. Vaig tornar a Madrid a estudiar Teologia, feia voluntariats i algun estiu feia una substitució a un Centre d'Atenció Primària (CAP). Al cap de dos anys em van destinar a Sevilla on vaig estudiar un Màster en Medicina Pal·liativa i durant la pandèmia vaig estar a un CAP.

-Per què vas fer aquest Màster si volies ser religiosa?

Quan estudiava em va enamorar aquesta medicina i també em va agradar molt l'equip de l'hospital Arnau de Vilanova de la Maria Nabal. És una part mèdica molt humana i molt necessària el fet d'acompanyar els últims mesos o dies a una persona i a la seva família. És una part maca de la medicina, però oblidada. Et planteges la vida i la mort. Vaig estudiar aquest Màster, en part, en l'àmbit personal.

Llavors, fa tres anys em van destinar a Salamanca, que és on estic ara. Visc a un col·legi Major on estudio Ciències Religioses i en algun moment treballo, però la setmana passada va ser l'últim dia. Formo part de l'equip pastoral de la província on organitzem activitats per a joves des de la Congregació.

-Com va ser el teu últim dia treballant?

Espero que sigui una parada temporal. Estem en un moment en què falten metges i és difícil deixar la feina, però els companys ho entenen.

-Tothom ho ha comprès?

Hi ha de tot, però en general em donen suport, tant la família com amics i companys. Només una persona em va dir si estava boja de seguir aquest camí tenint una plaça. Però en general la gent et compren.

-El 27 d'abril fas els vots perpetus a Salamanca i a partir de llavors què?

A la nostra Congregació tenim els tres vots ordinaris, obediència, castedat i pobresa i als vots perpetus fas un quart, que és el de disponibilitat, i per això et poden destinar a qualsevol lloc. De moment segueixo a Salamanca i ja veuré què em toca fer. El vot de disponibilitat parteix del fet que no t'aferres enlloc, que vas a on més falta faci.

-Per acabar, per què no ets monja i ets religiosa?

Dins de la vida consagrada hi ha la vida contemplativa, que són de clausura i pròpiament monges, i després estem les congregacions apostòliques o vida activa que encara que portem o no hàbit fem vida barrejada amb la societat. Estèticament, porto una creu i amb els vots perpetus portaré una aliança, però en general se'ns nota perquè no et maquilles o vesteixes de manera més senzilla. L'important és que per dins puguis ser qui ets.