Estimats diocesans:

Com cada any, a partir d’aquest mes, els ciutadans amb una determinada renda estan obligats per llei a presentar davant la Hisenda Pública la seva situació econòmica, generada durant l'any anterior, amb la finalitat de contribuir a mantenir els serveis que l'Estat s'ha compromès a sufragar. El contribuent passa comptes amb hisenda de manera efectiva amb una declaració en la qual detalla la seva aportació econòmica seguint els criteris de proporcionalitat segons els ingressos obtinguts per l'exercici de la professió i per les rendes del seu patrimoni. Hi ha un grup de ciutadans que no estan obligats a fer-la perquè els seus ingressos no arriben al mínim exigit per la llei.

A l'imprès que cada contribuent ha de formalitzar hi ha unes caselles per marcar amb una “X” la institució a la qual prefereix dedicar un petit percentatge dels seus impostos (0’7%) per finançar les seves activitats. Entre les caselles n’hi ha una de reservada a l'Església catòlica i n’hi ha una altra on posa “fins socials”. No són exclusives, i es poden marcar ambdues. El meu prec en aquests moments és que, com més gent millor, opti per la casella de l'Església. Com a bisbe, responsable de la comunitat cristiana, em sento compromès a demanar-vos-ho perquè és un mecanisme fonamental de finançament de les nostres obres i activitats. Això té els seus avantatges i inconvenients, però, ara com ara, resulta imprescindible. De mitjana, cada contribuent aporta uns 35 euros que, multiplicats per més de vuit milions, s’aconsegueix una xifra important que es destina fonamentalment a la conservació del patrimoni, a les activitats enfocades a l'evangelització duta a terme per les diferents parròquies, a centres socials com cases d'espiritualitat, col·legis, hospitals, residències d'ancians, museus, editorials o llibreries religioses, i mitjans de comunicació social. Aquesta quantitat també sosté les activitats del culte i les persones que s’hi dediquen, els sacerdots, que engrandeixen i completen el seu lliurament permanent a una infinitat de processos d'acompanyament, d'escolta i d'atenció als més vulnerables de la societat.

Des de fa anys l'Església presenta una MEMÒRIA anual de les activitats pastorals i socials que es desenvolupen a les parròquies, centres i diòcesis de tota Espanya. Les diòcesis de Catalunya també la presenten: el passat mes de novembre es va distribuir pertot arreu un fullet que justificava tota la gamma d'accions que el Poble de Déu realitza en el seu interior i també al servei de tota la societat. La missió de l'Església és sembrar gratuïtat i ajudar a generar agraïment; no entra en la seva voluntat exigir, perquè tampoc Déu no ho fa. El clima en el qual creixen els dons és la llibertat total. Aquest és el sentir dels catòlics: guanyem tots en la solidaritat, en aprendre a compartir i, com a resposta personal, corresponem amb la nostra aportació al sosteniment de tota la comunitat.

La corresponsabilitat que m'agradaria desitjar i impulsar és aquella que comprèn tots els instants de la vida humana. No sols els moments a l'interior de la parròquia, sinó també quan manifestem el nostre servei de caritat en bé de tothom, sense discriminació per motiu de la cultura o de la condició social i, com que seguim els mandats del Senyor, tots mereixen la nostra atenció i són per a ells els recursos de què disposem.

Agraeixo la vostra disposició, com ho feu en moltes altres ocasions. És una prova de la confiança que us mereix l'Església i els seus responsables. És una actitud mantinguda pels catòlics i per altres persones que comprenen i admiren el servei prestat. I recordeu que necessitem la vostra ajuda.

Rebeu el meu afecte i benedicció

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.