Els qui tenim una edat avançada recordem que el dia 29 de juny era festa de precepte. Era un dia important per a la família i pera la comunitat cristiana. Celebràvem la solemnitat de sant Perei sant Pau. Era el Dia del Papa.Ambels canvis de les festes religioses, introduïdesal calendari en la reforma dels anys vuitanta del segle passat, va desaparèixeraquest dia festiu per traslladar-lo al diumenge. El mateix va ocórreramb la Solemnitat de l’Ascensió o amb el Corpus.

La comunitatcristiana manté el significatde festa important perdemanar la intercessió dels dos Apòstols i per manifestar la nostra uniói adhesió al Papa. Tots sabeu que l’Església va començara caminar en la nostra història recolzant-se en la memòria permanent de Jesucrist, el seu Fundador. Ell mateix vatriar a dotze Apòstols iels va constituir columnes d’aquesta nova comunitat; al capdavant hi va posar a Simó Pere, com a roca fermai fonament de la unitat de la sevaEsglésia (Mt 16,18). Pere era un home fràgil i pecador. Per porva negaral seu mateix Senyor hores abans de morir a la creu. De semblants característiques personals eren els altres apòstols, però malgrat tot van saber mantenir la valentia suficienti van morir màrtirs per no renunciar a la predicació que havien après delseu Mestre. Tots ells van afrontar dificultats, proves diversesi persecucions però ningú vaaconseguirenfonsar o destruir l’Església, formada per les comunitats que creaven, perquè el mateix Jesucrist ha garantitla seva existència finsal final de la història.

El successor de Pereés el Papa qui, a més a més de la seva responsabilitat sobre l’Església universal, és el bisbe de Roma. L’actual papa Francescés el número 266 en la llista de successors de sant Pere. Va ser elegit el dia 13 de març de 2013 (porta, per tant, més de set anys) després de la renúncia de l’anterior papa, Benet XVI. Va triar el nom de Francesc per accentuar la seva referència amb el Santd’Assís, els tretsprincipals del qual són la pobresa evangèlica a l’estil de Crist, l’amor de la creació com a obra de Déu (recordeula sevaencíclica Laudato Si’,-2015-i que ha dedicataquest any a recordar-la i a insistir en la seva aplicacióquan se celebra un quinquenni de la seva publicació) i la promoció de la paui de la igualtat social en diàlegamb tots els pobles, cultures i religions. El Papa es caracteritza, a més a més, per un estil senzilliproper tant per les seves paraules com per les seves manifestacions externes; és accessible i senyala amb força i de forma reiterada el seu amor preferencial pels pobres. Insisteix en posar a l’Església en actitud missionera (“Església en sortida”) que ha de portarl’Evangeli a tots els pobles de la terra. S’esforça en una reforma de la Cúria romana per purificar-la ifer-la més àgil en el servei al Poble de Déu.

Ens podríem estendre molt més en la descripció de la personalitat del papa Francesc. Només mencionar el que molts van contemplar a través de les pantalles de televisió durant la passada Setmana Santa en les celebracions del Vaticà. Va sorprendre molt la seva actitud de silenciipregària. O, després,la seva preocupació per la pandèmia dela Covid-19 iles seves conseqüènciessanitàries, econòmiques i socials. O, des de sempre,la seva insistent petició de quèpreguem per ell.

Avui tenim la gran oportunitatd’agrair a Déu la persona i el ministeri del papa Francesc. Ipregar per elli per totes les seves intencions. També per adherir-nos als seus ensenyaments que miren sempre a Jesucristi ressalten el seu amor a l’Església. Treballemamb ell per la unitati la comunióde la comunitat eclesial; renunciem a confrontacions, divisions i comparacions. Només tenim un Papa que és un regal de Déu per a l’Església del nostre temps.

                          +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.