Estimats diocesans:

Espero que aquest comentari sobre un tema tan dramàtic com és el dels abusos a menors en la nostra societat no sigui recurrent i pesat per les moltes vegades que l'heu vist en els mitjans de comunicació social. Em sento obligat a donar la meva opinió perquè les dades que ens ofereixen els informes i els estudis encarregats posen el focus d'atenció únicament en l'Església i, gairebé sempre, de manera negativa, com si fos l'única institució que pateix aquesta xacra i que cal investigar-la. Segurament, la meva és una opinió interessada perquè forma part del dilema en defensa o en acusació permanent. Si bé això és veritat i sense ser una mera justificació el meu punt de vista sobre aquest tema, em considero obligat a respondre-hi davant vostre com a responsable diocesà que desitja complir amb la voluntat del Senyor d’orientar, escoltar i acompanyar  el Poble de Déu que viu a Lleida, i respondre davant de l'opinió pública i dels interessats en aquesta qüestió.

Sobre els abusos he escrit dos comentaris en diumenges d'anys anteriors, lamentant i condemnant el que ha ocorregut en el passat i, alhora, posant mitjans de prevenció en la nostra comunitat catòlica i demanant perdó pel mal causat a les víctimes d'aquest pecat que es converteix en delicte, com diu l'ordenament jurídic civil. Aquest és el camí que ha recorregut durant els últims anys l'Església catòlica, començant pel Papa, amb molts documents emesos (orientacions, trobades personals i de grups, canvis en el Codi de Dret Canònic, crits d'alerta…), continuant per les Conferències Episcopals dels diferents països i dels responsables de les congregacions religioses, i fins a arribar a les decisions preses per cada bisbe en la seva respectiva diòcesi. Sembla que amb tot això no n’hi ha prou. Encara que a alguns els pugui semblar que tot ho hem fet malament, és injust predeterminar que en el futur sempre serà així. Molts de nosaltres callem per no entrar en una defensa numantina de les persones acusades i de la institució eclesiàstica, ja que confiem en la justícia civil i en la canònica, i no volem tampoc acusar altres individus i associacions afectats per escàndols

Tot i reconèixer que un sol cas ja és motiu d'alarma i reparació per demanar perdó, no entrarem en l'aspecte quantitatiu, com s'ha fet en la presentació de l'Informe del Defensor del Poble durant el mes passat. Ja he enviat als responsables de les nostres comunitats algunes rèpliques i correccions a l'esmentat Informe, on les xifres es converteixen en acusacions, sospites, ocultació i encobriment per a tots els catòlics, sobretot per a sacerdots, religiosos i bisbes. I davant d’això hem de reclamar mesura. La immensa majoria dels sacerdots i religiosos han actuat correctament i han donat la seva vida pels seus germans, com la immensa majoria de bisbes i responsables provincials. És injust i molt dolorós que qualsevol d'ells pugui ser acusat d’abusador en qualsevol carrer en reconèixer el seu estat clerical.

Acabo el comentari amb una breu referència al comunicat del Fòrum de Laics del 6 de novembre; us en demano la seva lectura i resumeixo els cinc punts de què consta: 1. Tolerància zero davant d’aquesta “pesta”. 2. Ser propers a totes les víctimes d'abusos i unir-nos a la petició de perdó. 3. Reconèixer que hi ha altra mena d'abusos. 4. Reiterar l’agraïment i escalf als milers de sacerdots, religiosos i agents de pastoral; ens dol que el mal ús de les dades extrapolades pugui entelar la seva generosa tasca. 5. Donar suport a les mesures que els diferents àmbits eclesials van prenent per treballar en “la reparació integral de les víctimes i aprofundir en els camins per a la seva protecció, el seu acompanyament i la prevenció dels abusos”

Us demano i agraeixo les vostres pregàries perquè cap seguidor de Jesucrist caigui, en la seva vida, en l'escàndol, el pecat o el delicte.

Amb la meva benedicció i afecte

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida