Tinc per costum recordar algun aspecte de la Solemnitat del Corpus i convidar a tothom a laparticipació en els actes que s’organitzen. Em sembla que cada any he escrit una glossa al respecte. La del present té una singularitat coneguda per molts de vosaltres: la supressió de la processó del Santíssim que, després de la Missa vespertina a la Catedral Nova, recorria els nostres carrers, o en el mateix sentit circumdava la Seu Vella amb la seva impressionant vista sobre tota la ciutat. Se celebrava en anys alterns a cada un d’aquests llocs des de la dècada del setanta del segle passat. En ambdós llocs la dignitat era màxima i la col·laboració de diferents associacions ciutadanes molt apreciada i agraïda.

 

 

No fan falta moltes explicacions per justificar la decisió presa. Es fuig sempre de l’aglomeració de persones que assisteixen a una celebració o que presencien un espectacle a l’airelliure. Les autoritats sanitàries de tots els països recomanen una distància mínima entre persones reunides respectant l’aforament permès del local en qüestió. Es busca evitar contagiar o ser contagiat perquè hi ha moltes possibilitats que això passi a causa de l’alè, de la saliva o del contacte físic de les mans entre persones properes. En això coincideixen tots els investigadors i l’aplicació de les mesures de seguretat pertinents són similars en tots els països. Ens trobem ara en el període, per fases, de l’alleujament o disminució de les exigències sanitàries.

 

 

A la festa del Corpus, de tantes ressonàncies cultuals i culturals, s’ha decidit mantenir la celebració de l’Eucaristia, amb la seva posterior processó, a l’interior de la catedral i suprimir la processó pels carrers i places. Es tracta d’una recomanació de la Conferència Episcopal Espanyola que es farà efectiva en totes les diòcesis. La mateixa qüestió es va plantejar en la reunió de la Tarraconense del passat mes de maig acceptant el consell general amb l’obligació de complir amb les normes sanitàries imposades per a tothom.

 

 

Repeteixo el mateix que heu escoltat en gran quantitat d’ocasions respecte a l’Eucaristia i que resumeix molt breument el papa sant Pau VI en la seva encíclica Mysterium fidei: “Perquè si la sagrada litúrgia ocupa el primer lloc en la vida de l’Església, el Misteri Eucarístic és com el cor i el centre de la sagrada litúrgia…” I així ha actuat el poble cristià al llarg dels segles solemnitzant una festa como la del Corpus, creant un clima adequat amb la preparació i celebració de la primera comunió entre els infants de les nostres famílies, ressaltant l’adoració en tots els moments del dia. La característica essencial de tot cristià és l’amor a Crist en l’Eucaristia i el que el distingeix és l’apreci i màxima valoració al Sagrament. D’aquí ve l’aliment i la fortalesa per desenvolupar una vida fraterna, una acceptació incondicional del semblant i un servei absolut

davant dels qui tenen necessitat de la nostra ajuda i dedicació.

 

 

De l’Eucaristia neix l’amor al germà. No és una casualitat que se celebri també en aquest dia la festa de CÀRITAS. La síntesi que ens fa el Senyor a l’evangeli i que vam aprendre des de petits és la doble dimensió de l’amor, a Déu i al proïsme. No s’entén bé l’un sense l’altre. Els equips parroquials i diocesans de Càritas viuen amb intensitat i alegria aquesta jornada i desitgen animar a què totes les comunitats cristianes facin visible aquesta impressionant realitat. Ho han demostrat de sobres en aquests mesos en la seva lluita contra la pandèmia del coronavirus. 

 

 

 

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.