Estimats diocesans:

 

 

Sempre és bo recórrer al diccionari per definir paraules i aclarir conceptes; i també és beneficiós llegir explicacions d’experts per aprendre, distingir i afrontar amb actitud crítica i comprensiva la realitat que ens envolta i que, sovint, resulta complexa. És el cas d’un famós escriptor, que ha venut centenars de milers de llibres, que explicava a Twitter el següent: “Responent a nombroses consultes sobre el que diuen teles i diaris: escric migrant per a la persona, animal o vegetal que deixa el seu lloc habitual i s’instal·la en un altre (migracions, migrar). Per a qui arriba a algun lloc, immigrant. Per a qui se’n va d’algun lloc, emigrant”. El llenguatge és molt clarificador i el seu ús és determinant en les relacions humanes –també es pot utilitzar, per descomptat, de manera perversa–, però la realitat és molt més complicada i és estudiada i analitzada per sociòlegs, periodistes, psicòlegs i juristes. Les persones amb conviccions religioses, com el papa Francesc –qui subscriu aquest comentari– i molts dels lectors també tenim una opinió formada des de la fe en Jesucrist, si bé és cert que els cristians som condemnats a vegades a un silenci social clamorós o rebem respostes iròniques, sense arguments, com si la fe no hagués estat una gran generadora de cultura al llarg de la història i una bona garant d’humanització i promoció de drets i llibertats per a tots els éssers humans. Explico tot això perquè avui l’Església celebra la 108a Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, amb el corresponent Missatge del papa Francesc a tots els catòlics i persones de bona voluntat que l’ha titulat “Construir el futur amb els migrants i els refugiats”. Faig un petit apunt històric sobre aquesta jornada. L’origen de la seva celebració data de 1914,poc abans de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, quan el papa Pius X, commogut per l’èxode de milions d’italians, va cridar tots els cristians a resar pels migrants. Més tard, el seu successor, el papa Benet XV, va instituir el “Dia del migrant” per donar suport espiritual i econòmic a les obres pastorals en ajuda d’aquest gran col·lectiu. El papa sant Joan Pau II va ser el primer a dirigir un Missatge per a aquesta ocasió

i va afegir-hi el terme “refugiat”, tot proposant la seva celebració el segon diumenge després de l’Epifania. El papa Francesc, a petició de diverses Conferències Episcopals, va transferir la Jornada a l’últim diumenge de setembre.

 

 

Aquest és un tema i una preocupació que ve de lluny. Als llibres de l’Antic Testament hi ha moltes referències a la realitat social de la migració i l’estrangeria, on hi sovintegen els mandats de Déu al poble jueu per tractar amb dignitat tots els éssers humans. En el Nou Testament la figura de Jesús imprimeix un caràcter definitiu a les relacions que les persones han d’establir amb familiars, amics, coneguts i estranys. De cap manera proposa barreres i exclusions per motius ètnics, culturals, socials i religiosos. Al contrari, reclama la fraternitat del “tots som germans” que es deriva de la paternitat del “ tots som fills de Déu”. Entre nosaltres, a Lleida i comarques, estem acostumats a tractar amb persones que provenen d’altres països i cultures. Busquen treball i dignitat de vida. El Papa ens recorda que hem de construir el futur amb ells, amb els migrants i refugiats, perquè això significa també reconèixer i valorar el que cadascun d’ells pot aportar al procés de construcció humana. Cal que nosaltres mostrem una actitud evangèlica en tot moment. És el que Jesús ens demana i ens mana.

 

Amb el meu afecte i benedicció,

 

† Salvador Giménez Valls