Les Càritas Diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell han destinat durant l’any 2022 un total de 7.184.653 euros per atendre a les persones que acudeixen a l’entitat, gairebé un 9% més que l’any 2021(6.567.844 euros). Gran part d’aquests recursos han estat dedicats a programes de cobertura de necessitats bàsiques i de suport als col·lectius més vulnerables, i als projectes d’inserció laboral. En total, s’han beneficiat de l’acció de Càritas més de 16.000 persones d’arreu del territori de les tres diòcesis. Així mateix, també s’han atès gairebé 7.500 persones en els diversos programes que duu a terme l’entitat. Aquestes dades, recollides a la memòria anual presentada ahir en roda de premsa, provoquen certa inquietud, especialment per l’augment constant en els darrers anys en recursos econòmics per cobrir les demandes.

Pel que fa a les ajudes econòmiques directes, més de 4.000 llars de Ponent i el Pirineu han rebut un total de 704.860 euros per part de les tres Càritas, pels 650.844 euros que es van destinar el 2021. Una dada que mostra com els efectes de la pandèmia encara no s’han revertit, ja que la xifra augmenta paulatinament respecte els anys anteriors (2021 i 2020), i continua sent més d’un 25% més alta que abans de la Covid-19. L’entitat remarca, però, que els diners destinats a les persones és un mitjà i no una finalitat, i avisa que l’acompanyament i l’apoderament són crucials per a les persones que més pateixen. Des de Càritas avisen que invertir recursos és imprescindible per aconseguir una societat amb igualtat de drets i oportunitats.

Una dada que amoïna especialment a les tres Càritas és que, malgrat que cada any s’inverteixen més recursos en els programes laborals i les empreses d’inserció, enguany 3.911.884 € (gairebé un 55% dels recursos totals emprats), la situació de les persones amb majors dificultats per trobar feina no millora, especialment les que tenen un baix nivell de formació i poca experiència laboral, d’aquí l’increment de persones que volen accedir a formacions per tenir més possibilitats d’accedir al mercat laboral. Per altra banda, els responsables de l’entitat remarquen la inquietud que suposa veure com “l’augment del cost de la vida fa que famílies amb feina hagin perdut poder adquisitiu i s’hagin vist obligades establir noves estratègies de consum, renunciant a determinades despeses, que fins ara eren habituals”. Això repercuteix en no poder fer front a despeses imprevistes i provoca un deteriorament dels habitatges. tenir feina ja no és una garantia per eludir la precarietat social.