Text: Sònia Espín, diari Segre

Els alumnes que cursen religió catòlica a les escoles públiques de Lleida han descendit dràsticament les últimes dos dècades. Segons estadístiques del departament d’Educació, el curs 2021-2022 estaven matriculats en aquesta assignatura 6.299 estudiants d’educació Primària de centres públics, d’un total de 20.162, xifra que suposa un 31,2%, mentre que el curs 2002-2003 eren el 73,5%.

A l’ESO, actualment són encara menys que a Primària els alumnes matriculats en religió catòlica, un 22,5% (3.151 de 13.960). En canvi, a les escoles concertades, en molts casos vinculades a congregacions religioses, les xifres es mantenen elevades, encara que han disminuït lleugerament. Així, a Primària cursen aquesta matèria un 82,9% dels alumnes (4.973 de 5.997), quan el 2002-2003 va ser un 903%.

A ESO, un 86,3% (3.994 de 4.624). El director dels serveis territorials d’Educació, Claudi Vidal, va atribuir el descens de les últimes dos dècades als “canvis socioculturals”, que es reflecteixen en els centres educatius. En aquest sentit, en aquest temps a les aules han augmentat els alumnes d’origen immigrant amb altres religions, majoritàriament la musulmana.

La Generalitat va iniciar fa tres cursos una prova pilot per impartir religió islàmica en sis col·legis de Catalunya, cap a Lleida. També s’ha començat a impartir religió evangèlica, en aquest cas sí en centres de Lleida i actualment la cursen 170 estudiants de Primària i 88 d’ESO.A Lleida hi ha 140 docents de religió, la majoria de Primària, va indicar Aurora Rubio, que la imparteix des de fa deu anys i és delegada a Lleida del sindicat AMRC de professors d’aquesta matèria. Per poder impartir-la, a banda de ser mestres, han de disposar de la Declaració Eclesiàstica Episcopal Espanyola que atorga l’Església catòlica.

Va recordar que aquesta assignatura “és d’oferta obligatòria (en els centres educatius) i els pares són lliures d’elegir-la”. Va apuntar que en la matriculació haurien d’oferir “totes les religions o l’alternativa”. En canvi, alguns col·legis públics de Lleida no l’ofereixen.

“Les direccions diuen que ningú la demana”, assenyala. En tot cas, va posar de manifest que al llarg dels anys ha anat canviat la tipologia d’alumnes, que són de procedències i religions diverses, però va afirmar que “la meua experiència és que es van mantenint” els matriculats, encara que va reconèixer que el número “va fluctuant i ens hem de treballar la matrícula”, va concloure.

Va dir que els docents que donen religió cobren de la Generalitat, igual que altres integrants del personal laboral, que sí que han entrat en el procés d’estabilització. Va afegir que també han presentat una demanda “per ser fixos, no indefinits”. “No volem ser funcionaris, però sí igualtat de condicions”, va remarcar.

Els professors plantegen impartir cultura religiosa

Susana Vilar, presidenta del Sindicat del Professorat de Religió AMRC, va recordar que en l’època del conseller Josep Bargalló ja van proposar impartir cultura religiosa i afirma que “amb la nova llei d’Educació, la LOMLOE, el grup d’ERC va acceptar la nostra proposta i en l’addicional segona figura que es podria donar, a part de les religions confessionals, una matèria de cultura religiosa”. “No defensem l’aconfessionalitat, sinó la cultura religiosa, explicar les tradicions del nostre país.

O els nens no han de saber per què estem ara de vacances o el significat de la mona de Pasqua? Tot té un contingut religiós”, va indicar.Considera que “no és que els pares no vulguin religió”, sinó que la societat canvia, que hi ha col·legis amb un alt percentatge d’alumnes musulmans i que la “població sud-americana se n’ha anat després de la pandèmia, que eren els que majoritàriament escollien religió”. No obstant, va assegurar que en aquest temps “no hi ha hagut una baixada significativa” de matriculats.Per la seua part, el president de Magrebeida, Abderrafie Ettalydy, va proposar ensenyar “a tots els alumnes, no només els d’origen musulmà, què és l’islam, els seus objectius i com es practica”. Assegura que d’aquesta manera es podrien evitar “males interpretacions, que no són reals”.Els docents denuncien que els veten del procés per ser fixos

El Sindicat del Professorat de Religió AMRC denuncia “discriminació” cap als docents que imparteixen aquesta matèria en el procés d’estabilització d’interins que porten tres anys en la mateixa vacant. “És l’únic personal laboral exclòs”, va recalcar la presidenta, Susana Vilar, i va anunciar que ha presentat “dos demandes, l’última el desembre passat”, per denunciar la situació. Va explicar que durant la negociació els van assegurar que entrarien “al paquet” del procés d’estabilització, però apunta que al final no ha estat així “per discriminació, no hi ha una altra raó”.