|08-05-24| La Fundació Arrels Sant Ignasi va atendre el 2023 un total de 6.102 persones vulnerables, un 4% més que l'any anterior, quan van ser 5.866, i alerta sobre l'augment de les desigualtats i l'exclusió social. Així ho va explicar l'entitat en la presentació de la memòria anual en un acte a la Universitat de Lleida (UdL), on també s'exposa durant aquest mes de maig l'exposició 'Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em segueix', una exposició creada en motiu dels 30 anys que l'entitat celebra enguany.

Segons l'informe d'Arrels, vinculada a la comunitat parroquial jesuïta de Sant Ignasi de Loiola, es va atendre durant el 2023 a Lleida un total de 1.288 persones en situació de sense llar, amb 160 d'elles vivint al carrer. Aquesta xifra representa un augment del 20% respecte l'any anterior, destacant un increment de dones sense sostre amb un total de 65. A més, del total de 6.102 beneficiaris, 2.522 van ser atesos directament.

"Desgraciadament atenem més persones i aquestes arriben en una situació més precària, la qual cosa denota una xacra social i un augment de les desigualtats socials", va lamentar la directora de l'entitat, Rosa Majoral. Encara que el perfil dels usuaris és "cada vegada més divers", Majoral va fer especial èmfasi en l'augment del sensellarisme femení, amb un total de 65 dones ateses l'any passat. "De mitjana, cada any arriben entre 10 i 12 dones més que malviuen en habitatges precaris", va assenyalar la directora de l'entitat, mentre que va destacar la doble precarietat i exclusió que pateixen elles. "Les dones tarden més a arribar a situació de carrer perquè abans aguanten en habitatges insegurs o habitacions rellogades, patint moltes vegades agressions. Quan finalment es queden al carrer la seua situació és més deteriorada tant física com a psíquica", va explicar Majoral, que va remarcar que elles "pateixen una doble estigmatització pel fet de ser dones".

L'entitat va incidir en què les dades de la seua memòria inclouen només els usuaris que han atès i no reflecteixen el nombre total de persones vulnerables que hi ha a la ciutat. Per aquesta raó demanen que s'elabori una base de dades detallada sobre la situació del sensellarisme a Lleida. També reclamen més recursos, públics i privats, per poder continuar amb la seua activitat i una millor coordinació amb la Paeria. En aquest sentit, reclamen la creació d'una taula de sensellarisme a la ciutat que aglutini les diferents entitats que treballen amb aquestes persones.