Text: Jordi Curcó (La Mañana)
Fotografia: El bisbe Malla, el cardenal Jubany i l’abat Casià ,asseguts. Dret al fons, l’escultor Cuello, el dia de la inauguració del relleu a Montserrat. (Arxiu Ramon Cuello)
L’11 de març de 2001, avui fa 23 anys, el papa Joan Pau II beatificava a Roma el jove químic lleidatà Francesc Castelló, que morí màrtir a Lleida el 29 de setembre de 1936. Trenta-vuit anys abans, el 2 d’octubre de 1983 -s’han complert 40 anys recentment-, Montserrat inaugurava el darrer relleu dedicat a ell amb el qual es completava l’ornamentació de la façana del monestir.
A la inauguració i benedicció del relleu montserratí, presidida per l’abat d’aleshores Cassià Maria Just, hi va acudirí una bona representació lleidatana, encapçalada per les germanes del màrtir, la Maria i la Teresina Castelló Aleu, acompanyades pel bisbe de Lleida Ramon Malla i l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Narcís Jubany. Una enorme senyera penjava de la balconada on havia esta col·locat el relleu, mentre que una gran gentada omplia la plaça del santuari, per unir-se a l’esdeveniment en un ambient de festa i de catalanitat, en homenatge a dos extraordinaris cristians i catalans.
El relleu l’havia realitzat l’escultor Ramon Cuello i Riera, nascut a Barcelona el 1939, autor entre moltes altres obres de les imatges de la Mare de Déu i Sant Josep de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, guardonat l’any 2011 per la seva reputada producció artística, amb la Creu de Sant Jordi. L’artista va voler representar el beat Pere Tarrés i un jove al seu costat, que porta la palma del martiri a la seva mà esquerra, Francesc Castelló. Un jove químic treballador de la fàbrica CROS, que amb solament 22 anys d’edat morí màrtir al Cementiri de Lleida la matinada del 29 de setembre de 1936, per les seves conviccions religioses. Tots dos, un com a metge i capellà i l’altre com a jove laic, van ser destacats dirigents de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
Cuello, que amb 85 anys continua en actiu com escultor, ens fa memòria des d’Esparraguera, on resideix, de com i perquè li va arribar aquest encàrrec: "El motiu va ser la meva amistat amb l’abat Cassià Just i el P. Just, que coneixien molt bé els meus treballs. Em van dir que confiaven en mi i, en to de broma, que tenia el peix dins el cove. El fet és que la façana de Montserrat es va acabar amb la meva obra, que fou ben rebuda.”.
L’escultor explica que primer de tot li calgué conèixer qui eren els personatges de tanta vàlua, per estar a la façana de la basílica: “Em vaig adonar que eren d’un altíssim valor espiritual i lliçó per a tots els cristians, especialment pels fejocistes, la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Pel que fa al treball escultòric, primerament havia de comprendre l’obra que ja hi havia a la façana dels escultors Joan Rebull i Núria Tortras, els dos ja traspassats. Tot era amor de Déu i el missatge que volia donar era d’entrega fins a donar la vida per amor a Crist”.
Cuello recorda el fet de que quan el monjos Romuald Díaz, vicepostulador de la Casa de Beatificació de Castelló i el P. Just, a més dels dirigents fejocistes d’aleshores li van encarregar l’obra, ni Castelló ni Tarrés havien estat declarats beats: “És evident que la beatificació de tots dos va posar més en valor el relleu que hi ha a Montserrat. Quan hi pujo i m’hi acosto, sento una frisança de fervor. Quaranta anys després, he de dir que em faria il·lusió i encara tinc forces, poder fer l’escultura que encara no té a Lleida el beat Francesc, per a la catedral o el lloc que s’escollís. Fa anys, amb ocasió d’una trobada que vaig tenir a Lleida amb la germana del beat, la Teresina Castelló, vaig elaborar un esbós que encara guardo i que finalment no es va materalitzar. S’apropa el vint-i-cinc aniversari de la seva beatificació i seria una bona ocasió per a fer-la. Aquí ho deixo".