Era fill d’Andreu, guàrdia urbà i de Paula-Àngela, nascut a Lleida el 26 de gener de 1915. Quan comptava quatre anys, la família es traslladà a Guadalajara. Ingressà en el Seminari Menor Franciscà d’Alcázar de San Juan. Allí seguí dos anys d’Humanitats; els altres tres els seguí a la Puebla de Momtalbán, i només en dos cursos. 

Va vestir l’hàbit franciscà el dia 1 de juny de 1930 en Arenas de San Pedro. Professà els vots temporals el 2 de juny de 1931. El trienni filosòfic el cursà a Pastrana de 1931 a 1934. En els dos anys següents aprovà els dos primers cursos de teologia en la localitat de Consuegra, on també va emetre la seva professió solemne el 17 de maig de 1936. Els dies 6 i 7 de juny d’aquest any, rebé la Tonsura i les quatres Ordres Menors. 

Fra Alfonso era molt volgut per tots i era considerat pels seus professors i companys com l’estudiant més complet del seu curs, de gran capacitat i aplicació, el de les millors qualificacions, cantor, organista, equilibrat en els seus judicis i en el seu procedir, alegre, simpàtic, i amb la humilitat suficient per no fer ostentació de les seves facultats i suportar alguna burla d’altres nois menys dotats. Vivia contén amb la seva vocació. 

En una carta escrita, aproximadament un mes abans de donar la vida per Crist, parla de la seva professió solemne com del “meu sacrifici d’immolació”. El seu martiri va tenir lloc el 16 d’agost de 1936, quan comptava vint-i-un anys d’edat.