Prevere
Martir / Beat / Sant

Nat a les Borges Blanques, el 31 de març de 1883, fou ordenat sacerdot el 31 de maig de 1910. Exercí el seu ministeri a Juncosa i després a les Borges Blanques; la seva vida omple un llarg capítol de vicissituds. Per més que l’alcalde republicà havia garantit l’estabilitat dels sacerdots borgencs, la seva autoritat fou suplantada pel Comitè revolucionari i la persecució religiosa es féu evident contra l’Església i el clergat.

El primer pas fou l’incendi i desmantellament dels temples i capelles de les Borges, el 24 de juliol de 1936. Mn. Pelegrí buscà refugi al camp. Les amenaces de represàlies vers els familiars i amics pel fet de donar acolliment a qualsevol sacerdot o religiós, eren de mort. Mossèn Pelegrí decidí presentar-se al comitè. De retorn a les Borges, fou reconegut per un veí el qual li oferí allotjament, però declinà l’hospitalitat. “Què sigui el que Déu vulgui”, va dir-li tot agraint el gest.

Era el 23 d’agost. Va ser empresonat juntament amb el també sacerdot borgenc Mn. Carles, circumstància que va propiciar la confessió i absolució mútua davant la imminent execució sense procediment de causa ni judici. La seva condició de sacerdots duia implícita la sentencia de mort, com així va ser a mitja nit al cementiri de les Borges. Abans, però, va voler fer una professió solemne de la seva fe catòlica i va donar gràcies a Déu que li concedia morir màrtir i perdonant.