Diversos
Lloc de naixement: 
Vinaros (Valencia)
Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1848-1850

Nasqué a Vinaròs, bisbat de Tortosa i Regne de València, el 13 de gener. Va estudiar al Seminari diocesà de Tortosa i a la Universitat de València, on obtingué els graus acadèmics majors en dret civil i canònic. Ordenat sacerdot el 1831, exercí l’ensenyament a la mateixa universitat de València, on havia obtingut per oposició la càtedra de cànons.

Durant la regència d’Espartero, fou considerat desafecte al govern i apartat de l’ensenyament del 1840 al 1843  “...per defensar idees en oposició a les del Govern Espartero”.

Juntament amb Mn. Jaume Balmes i Urpí, participà en els treballs previs al concordat de 1851; però Balmes va morir l’any 1848. Llavors, Costa va ser proposat per a bisbe d’Ourense, encara que no va acceptar el càrrec. A Lleida va acceptar i va ser presentat el 27-IX-1847, preconitzat el 17-XII-1847, pel Papa Pius IXè i consagrat el 19-III-1848 a Madrid, a l’església dels PP. Escolapis, de St. Antoni Abat. El Nunci consagrant fou Giovanni Brunelli. Prengué possessió del bisbat de Lleida el 18-IV-1848, mitjançant el Vicari general de Lleida, Joan Mensa i Freixes.

El seu lema-emblema episcopal va ser el de DILIGES.

El 31-V-1849 va confirmar el seu nebot, Josep Meseguer i Costa, futur bisbe de Lleida i constructor del nou Seminari Conciliar de Lleida. En 15 ocasions va ordenar 63 preveres. En tot el bisbat unes 30.000 confirmacions.

El 4-IV-1850 ja era bisbe de Barcelona. Alguns capellans de Lleida li van escriure, quan es va fer públic el seu trasllat a Barcelona: “...no li han donat temps ni de calentar la cadira”.

Era el plany, per altra part general, d’un prevere lleidatà en la missiva de comiat. “...Esperàvem un progrés en la religió, que tornaria la pau i l’ordre, i la disciplina eclesiàstica recuperaria l’antiga resplendor, tan decaiguda en els últims temps. Però...vist i no vist. Ens quedava el consol de què continuaria pregant per la felicitat d’aquesta sa primera Esposa...”.

Pius IXè el va nomenar prelat domèstic i assistent al soli pontifici. El senat romà li concedí el títol honorífic de noble romà. Posseïa les creus d’Isabel la Catòlica i la de Carles III.

El 13-X-1858 era bisbe de Tarragona. En aquesta ciutat hi va morir el 14-IV-1864, quan tenia 59 anys. El van enterrar a la catedral primada. 

Mn. Ramiro Viola González