Nascut a València i frare dominic.  

 El Papa Juli II el traslladà de la seu de Vic a la de Lleida el 9-XII de 1510. El jurament el feu a la població de Don Benito, diòcesis de Plasència, en mans de Dídac de Ribera, bisbe de Mallorca. Va prendre possessió el 24 de gener de 1511 mitjançant un procurador, que en el seu cas, va ser el seu oncle Joan Pasqual.

 L’any següent, el 1512, fou traslladat al bisbat de Tortosa del qual no arribà a prendre possessió. 

 Mentre el cardenal Fra Francesc Jiménez de Cisneros era confessor de la reina Isabel la Catòlica, Fra Joan d’Anguera ho era del rei Ferran. A la vegada també va ser inquisidor general del regne d’Aragó.

 Durant el regnat de Ferran el Catòlic, el bisbe Joan va ser un personatge força important al formar part de la comissió que havia de negociar les segones núpcies del monarca amb alguna princesa francesa. Aquesta aliança era de caire polític: França i Espanya sempre veïns i no sempre ben entesos.

 La comissió i les negociacions matrimonials van ser portades en secret i a Fra Joan li va tocar la part de les tractatives. Van anar fins a Blois ja que era la ciutat on estava situada la cort francesa; La predilecta d’entre les candidates fou la neboda de Lluís XII, Germana de Foix (vescomtessa de Castellbò).

 Les condicions també van ser polítiques; els ambaixadors castellans van firmar la concòrdia de Blois al desembre de 1509 que significà un pacte de cavallers entre l’Emperador Maximilià i el rei Catòlic. Els dos reis es juraren pau, amistat i ajuda perpètua. El matrimoni es va celebrar solemnement, Ferran II fou representat pel comte de Cifuentes, al mateix castell de Blois. Germana de Foix vingué a Espanya i es trobà amb Ferran al mes de març de 1506 a la població de Dueñas (Palència).

 Mn. Ramiro Viola González