Català
Español
Per: Jordi Curcó
Historiador i periodista
El passat 10 de juny al migdia, el Papa Lleó XIV en la seva visita a Catalunya va pujar a Montserrat, la nostra casa pairal, com un romeu més. A la basílica de Montserrat resà el Sant Rosari amb uns 8.000 pelegrins, per finalitzar amb el cant de la Salve Regina i del Virolai per part de l’Escolania de Montserrat.
En la seva al·locució al fidels posterior al Rosari, entre altres missatges Lleó XIV va demanar de posar als peus de la Moreneta “les cuirasses que endureixen el nostre cor”, demanant als homes i dones de bona voluntat que es treballin “un cor reconciliat amb el criteris de l’Evangeli” i va anotar tres vies: la reconciliació, la veritat i la mansuetud: “Hem de trencar del nostre cor la crítica que humilia, la condemna que destrueix i l’agressivitat que divideix, la violència que pot trobar-se en les nostres paraules i actituds, amb la força desarmada i desarmant de l’amor”. Tot seguit pujà al cambril per venerar la Moreneta, com és costum.
A poc mes de quatre mesos d’aquella visita papal a Montserrat que un servidor vaig seguir en directe per TV, voldria avui 28 de setembre, dia en el qual Lleida celebra la festa del Beat Francesc Castelló, fer esment a una de les imatges d’aquella jornada que va impactar-me i molt. Fou quan el Sant Pare va sortir al balcó de la façana de l’abadia benedictina tot guarnit amb flors fresques, per tal de saludar a la multitud de fidels que omplien a besar l’esplanada montserratina: “Gràcies per ser aquí. Gràcies per aquesta bella manifestació de fe!. Aquí estem tots units en una sola família, acollits sota la nostra Mare de Montserrat”, digué en català.
De ben segur que foren pocs els que van adonar-se que darrera el papa podia apreciar-se un relleu esculpit en pedra que embelleix la balconada, on hi ha representat el beat Pere Tarrés i un jove al seu costat, que no es altre que el beat lleidatà Francesc Castelló. El relleu és obra de l’escultor Ramon Cuello i Riera (Barcelona 1939). Fou inaugurat el 2 d’octubre de 1983, coincidint amb la festa de la patrona de Lleida la Verge Blanca de l’Acadèmia.
Tots dos, un com a metge i capellà i el nostre beat com a jove laic, van ser destacats dirigents de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El Papa Sant Joan Pau II va reconèixer la seva vida exemplar i els va proposar com a models per als cristians del S.XXI. El Dr. Tarrés, com a model per als metges i els preveres; en Francesc, com a exemple per als joves. Els va beatificar amb pocs anys de diferència, el Dr. Tarrés el 5 de setembre 2004 i Francesc Castelló l’11 de març de 2001 –fa 25 anys- per haver lliurat la seva vida per amor a Déu i els germans, un 29 de setembre de 1936 al Cementiri de Lleida. Demà farà 90 anys, ell en tenia solament 22 d’anys.
Al contemplar la imatge del Papa Lleó, saludant i beneint als pelegrins des d’aquell balcó de Montserrat i tot a tocar del relleu del Beat Francesc, vaig sentir com a lleidatà i enamorat -si em permeteu la paraula- del nostre jove màrtir, una gran alegria. “El Papa Lleó amb el Beat Francesc. Qui ens ho havia de dir!!!”, vaig dir-me a mi mateix.
El Sant Pare acabava de parlar de la força desarmada i desarmant de l’amor. Francesc Castelló, en la seva vida i mort martirial que commemorarem demà al Cementiri de Lleida, juntament amb la dels demes beats i màrtirs lleidatans, n’és un clar exemple de la força desarmant de l’amor a la que es referí el Papa. De ben segur que quan va abandonar el balcó de Montserrat, ho va fer sense adonar-sen que darrera seu, en un relleu fet en pedra hi havia la figura d’un jove lleidatà que va viure i va morir estimant. Potser algun monjo li deuria explicar...
Amics, quan pugeu a Montserrat i arribeu davant la façana de l’abadia, “alceu la mirada!!!” a la balconada on Lleó XIV saludà i beneí la multitud en aquell dia històric. Allí hi trobareu per sempre més el beat Francesc Castelló.