[18-01-26] El sacerdot i teòleg lleidatà Ramon Prat i Pons ha mort aquesta matinada del 18 de gener als 80 anys d’edat, després d’una llarga lluita contra el càncer. Amb una àmplia obra teològica, va ser, entre altres coses, fundador de l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida (IREL), entitat que va dirigir entre 1992 i 2017, i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya. Va ser nomenat vicari general de la diòcesi pel bisbe Joan Piris i va exercir com a administrador diocesà durant uns mesos, fins a l’arribada de Mons. Salvador Giménez. El seu enterrament serà demà dilluns, 19 de gener, a un quart de dotze a la parròquia de Santa Maria Magdalena.
Mossèn Ramon Prat i Pons va néixer a Lleida el 1945, on fou ordenat sacerdot el 1969 per Mons. Ramon Malla Call. Va fer els seus estudis eclesiàstics al Seminari de Lleida (1961-67), i després va passar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1967-69), on es va llicenciar en Teologia. L’any 1974 va assolir el títol de doctor en Teologia a la Facultat de Teologia de Barcelona, on ja el 1975 va ser nomenat professor i d’on va ser professor ordinari des de 2010 fins al 2017. El 1978 va ser nomenat, per un sexenni, rector de l’Equip Responsable del Seminari (preparació al Diaconat i al Presbiterat). El 1992 va ser nomenat director de l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida (IREL), càrrec que va renovar durant cinc quinquennis fins al 2017. En aquesta vessant, és autor de diverses desenes de llibres i una infinitat d’articles.
Va ser vicari a la parròquia de Sant Pere de Fraga (1969-77), i després va passar a formar part de l’equip sacerdotal de la parròquia de Sant Joan de Lleida (1977-78). El 1986 va ser nomenat vicari de Sant Jaume, càrrec que va mantenir fins al 1995. El 2007 va ser adscrit a la parròquia de Santa Maria Magdalena de Lleida, on, el 2012, va ser nomenat rector in solidum de la unitat pastoral constituïda per les parròquies de la Mare de Déu del Pilar i Santa Maria Magdalena de Lleida, on ha continuat adscrit fins avui.
La seva dedicació pastoral va tenir una vessant molt important centrada en els grups de joves, universitaris i d’altres. Entre 1977 i 1992 va ser coordinador diocesà del Moviment Juvenil per a l’Evangelització (essent pioner en la introducció del MUEC a la diòcesi). Entre 1982 i 2009 va ser delegat diocesà de Pastoral Universitària. També va ser consiliari de la Delegació Diocesana de Pastoral Juvenil (1992-2009) i consiliari de la Delegació Diocesana d’Apostolat Seglar (2007-09). Durant el quadrienni 2012-2016 va ser el director del Secretariat per al Diaconat Permanent de la diòcesi de Lleida; vicari general de la diòcesi i moderador de la cúria (2009-2016), i membre nat de tots els òrgans consultius inherents, a més de canonge de la catedral.
El 2006 fou nomenat conseller de Càritas Espanyola per designació de la Comissió Episcopal de Pastoral Social, i entre 2010 i 2014, conseller de designació episcopal a Càritas Espanyola.
Al Concili Provincial Tarraconense va ser relator del primer document dels que constitueixen les resolucions del Concili, titulat “Anunciar l’Evangeli a la nostra societat” (1993-95). Durant aquest període va formar part de la Comissió Diocesana del Concili Provincial Tarraconense.
El 2016, amb motiu de l’Any Jubilar de la Misericòrdia, el Sant Pare el va nomenar Missioner de la Misericòrdia.
Entre la seva extensa obra, destaquen els llibres Fe i Universitat d’avui (1974), Rentar els peus. Diàlegs interiors postconciliars (1996), Compartir la joia de la fe (1985), El dinamismo de la comunión eclesial (1989), La misión de la Iglesia en el mundo (1989), El fil de la vida (2002), La canya de pescar (2008), Record de Déu. Pelegrinatge a la recerca de l’infinit (2017) i el tractat de Teologia Pastoral (1988).