Informació patrimonial:
La podríem datar a mitjan del segle XVIII, època d'un augment econòmic i demogràfic. Temple dedicat a Sant Martí, amb tres naus. La central de tres trams de volta amb llunetes. Les laterals presenten un trifori i tres capelles per banda. Presbiteri cobert amb una cúpula sostinguda per petxines, amb una llanterna que es veu des de l'exterior. Al costat del presbiteri hi ha una petita sala que actualment està condicionada com a capella, en la qual es troba un interessant quadre de la Mare de Déu de Gràcia. El campanar és una torre adossada a la façana de base quadrangular, i un segon cos octogonal.
Font: Informació extreta de L'informatiu del Bisbat de Lleida editat entre el 2001 i 2008
De l'antiga església romànica, molt modificada, eixamplada amb afegits posterior cimbori, porxo, naus i capelles laterals, només resten, sobre columnes, dos capitells florals, que ja no han de sostenir l'arquivolta perquè ha desaparegut. L'exterior de l'església era de carreus de pedra arrebossats. La coberta, igual que tot el poble, és de teula àrab, excepte la del campanar que és de lloses de pissarra i està xapitellat en la part superior. Actualment, és un edifici deformat quecompren diversos estils a partir del romànic.
Costums i tradicions:
Quaresma
Durant els quaranta dies de la Quaresma, quan el dia apuntava, hi havia un grup de cantaires que passava pel poble a fer «la desperta». La gent es despertava amb els cants, que tenien lloc per tots els carrers, i llevant-se tot seguit hom feia via vers l'església, on tenia lloc el rés del rosari. En sortir del rosari, la casa que havia «pastat» (hom es feia el pa a casa, i d'això se'n deia pastar) el dia anterior, donava coca per a tota la quitalla que havia anat al rosari i que havia fet la desperta». «Aquesta coca ja era feta expressament, i les cases, en pastar, ja sabien que l'havien de fer. Així, fent una foguera a la plaça, s'ho menjaven tots en sortir».