Crist Rei de l’univers, que celebrem en aquest darrer diumenge de l’any litúrgic, és presentat com el primer ressuscitat en qui tots reviuran, victoriosos del mal i de la mort. Jesús parla del Regne ‘preparat per a vosaltres des de la creació del món’: aquest és el projecte de Déu per a la humanitat.

A la Bíblia, els reis, els caps del poble i Déu mateix vénen comparats als pastors (Ez 34), i Jesús es presentarà com el bon pastor que dóna la vida pel seu ramat (Jo 10, 11-18). La imatge de Rei-Pastor es transforma en la del Rei–Jutge en Mateu 25, un text que posa a la llum la natura de la missió de Jesús, que no ha parat d’anunciar la vinguda del Regne i els seus actes, ensenyant que aquest Regne ha estat preparat per als petits i els pobres a qui Déu farà justícia i no bastarà dir Senyor, Senyor, per entrar-hi (Mt 7, 21). Fent causa comú amb els més fràgils, patint la seva mateixa sort, identificant-se amb ells, actua amb misericòrdia, compassió i tendresa com Déu. Al mateix temps, investit de la reialesa divina, ha rebut el poder de condemnar aquells que els oprimeixen i donar als beneïts del seu Pare l’herència del Regne. Així és el Fill de l’home, Crist Rei de l’univers, que l’Església celebra en aquest diumenge.

A ningú pot estranyar, doncs, que el Papa Francesc, en la seva Exhortació programàtica “La alegria de l’Evangeli” (nº 3), hagi insistit explícitament en la centralitat de la trobada personal amb Jesucrist. La fe cristiana neix d’aquesta experiència. No és primordialment un sistema religiós, un codi moral, una tradició ritual, sinó una experiència vital. El punt de partida que ho ha desencadenat tot ha estat la trobada sorprenent i transformadora que van viure uns homes i dones amb Jesús, el Crist, experimentant allò que podria expressar-se com: “la proximitat salvadora de Déu”. La seva vida queda transformada donant un sentit i una orientació nova a la seva existència i trencant la imatge que tenien de si mateixos, de la vida, del món i de Déu.

En això consisteix l'experiència religiosa cristiana: viure, en l'àmbit de la comunitat i per acció de l'Esperit Sant, la trobada amb Crist ressuscitat que porta a una nova manera de ser que es manifesta en un estil de vida caracteritzat per la sortida de si mateix: “tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm... Quan, Senyor?... El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” (Mt 25, 34-40).

La història de la fe cristiana és la història d'una experiència que es transmet i es contagia d'unes generacions a unes altres. Podem analitzar molts aspectes d’aquesta experiència però l'important és captar que el seu nucli és la trobada personal amb el Déu viu revelat en Jesucrist. Una trobada que afecta a tota la persona (pensaments, sentiments, la vida sencera), i que podem viure també nosaltres “perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors” (Rom 5, 5).

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida