Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 10/25/2015

Hi ha frases que golpegen molt la ment dels lectors. A la Bíblia podem trobar gran quantitat de fragments que ens fan pensar i ens compliquen la vida. Em passa sempre que llegeixo aquesta frase de Sant Pere: “Disposats sempre per donar explicació a tothom que us demani una raó de la vostra esperança, però amb delicadesa i amb respecte, tenint bona consciència...” (1Pe 3, 15-16)

És una obligació de tot cristià explicar el què creu i per quin motiu. No pot romandre callat si algú li pregunta per la seva fe. Sempre ha estat així, des dels consells dels primers apòstols fins a les predicacions actuals. No hi ha excepcions. És un consell que serveix pels pastors i per a tots els membres del Poble de Déu.

Coneixem persones que s'agafen molt seriosament les conseqüències de la seva fe. M'ha impressionat llegir la biografia del màrtir Francesc Castelló (1914-1936), de qui tots vosaltres heu tingut notícia i que va ser beatificat l'any 2001. És impressionant la valentia que mostra en la seva vida ordinària per respondre a qui li pregunta per la seva fe. Manifesta una absoluta coherència i no renuncia a declarar-se catòlic, seguidor de Jesucrist, sabent que això el portarà a una mort segura.

Amb aquesta actitud del jove màrtir davant la vida i per afrontar la mort ens proporciona las altres motius per continuar amb la nostra vida ordinària essent valents i autèntics cristians. No és una opció només del passat, en l'actualitat omple la vida de sentit i ens ofereix el camí de la felicitat de Jesucrist.

 Vaig associar la grandesa d'aquest màrtir, paisà nostre, amb la lectura d'un petit llibre que acabava de llegir i que a la seva contraportada l'autor deia “aquest llibre és una defensa de les emocions cristianes. I es titula Impenitent perquè no penso demanar perdó per això”. Més endavant insistia “crec en Déu, per a mi el cristianisme té sentit i estic fart que vostès, els ateus i agnòstics, es creguin més llestos que jo”. Qui afirma això és un anglès, F. Spufford, professor de literatura, intel·lectual progressista que demostra a les pàgines del seu llibre que es pot ser creient i viure al segle XXI sense aguantar que ningú li perdoni la vida.

            No se m'acut utilitzar la mateixa provocació cap als altres. O demanar el compliment del mateix que els no creients exigeixen, des de determinades instàncies, de forma reiterada i de vegades, irrespectuosa. Per descomptat l'explicació raonada de la nostra fe és una obligació que hem acceptat amb llibertat i que reclamem amb coherència fins al final de la vida. Els cristians volem intentar complir, fins a l'últim accent, el manament del Senyor. I a més a més, anunciar-ho amb fortalesa i paciència. El papa Francesc afegiria que ho féssim sempre amb alegria, mostrant la felicitat en el rostre, que a la vegada, és el reflex del nostre cor.

En aquesta societat plural conviuen diverses cosmovisions i desitgem, com a diferents, tractar i ser tractats amb respecte. Tots tenim el dret de manifestar i viure amb llibertat les nostres creences i tots podem ser objecte de preguntes o interpel·lacions. Cada persona ha de tenir i donar les seves raons, que són similars tant per a creients com per a ateus i agnòstics. Sense imposicions ni coaccions per part de ningú. També sense burles ni desprecis. En ocasions alguns cristians tenen la impressió que la seva fe és considerada, per certs sectors, com infantil, antiga o inútil per afrontar els problemes actuals. Passa el mateix quan s'esgrimeix la contraposició amb la ciència o la tècnica que, sense cap dubte, ostenta de superioritat davant de l'altra. O el que és pitjor, pensar que els mals d'aquest món són patrimoni exclusiu de les comunitats creients.

És massa fàcil i injust aquesta anàlisi. Els cristians hem tingut i tenim nombrosos exemples de valentia, autenticitat i amor sense límits als altres, moguts per la seva fe cristiana com el màrtir Francesc Castelló.

                                                                                  +Salvador Giménez

                                                                                   Bisbe de Lleida