El Carnaval anuncia popularment la Quaresma i aquesta ens ha de preparar a viure la Pasqua, la vertadera meta cap a la qual tot aquest temps fa camí. Per això fora bo fer-se aquesta pregunta: si no penso apropar-me a la meta, quin objecte té fer el camí?
La interpel·lació l’estem rebent tot l’any, però ens arriba d’una manera especial en començar novament l’itinerari quaresmal, i ho fa des dels esdeveniments, des de la pròpia consciència, des de la vida quotidiana, des de la Paraula de Déu: "¡Convertiu-vos!. ¡Canvieu de vida!. El Regne de Déu és a prop". Per això us animo a orientar-nos vers una celebració de la Pasqua més intensa i interioritzada mitjançant un itinerari personal i comunitari de conversió, de purificació, d’escolta atenta de la Paraula, d’adhesió al Ressuscitat a fi que pugui ocupar en nosaltres el lloc central que li pertoca.
El temps de Quaresma és temps de Gràcia que s’ha d’aprofitar per a contemplar el misteri de la Pasqua i reviure el Sagraments Pasquals: Baptisme, Confirmació, Eucaristia i també el de la Reconciliació.
És temps de sobrietat, de silenci i de caritat: les cendres representen també la precarietat de la condició humana i el dejuni penitencial i efectiu (que ens fa créixer en el domini personal) amb l’almoina corresponent, ens duu a compartir més i més amb els qui viuen en necessitat. Dissortadament, la nostra cultura segueix afavorint el desig d'acumular, l'afany de posseir i la recerca de guanys, més que una activa i responsable atenció al bé comú, tot i que sabem molt bé que gran part de la població mundial és víctima de les més perilloses armes de destrucció massiva que són la fam i la pobresa permanent. Dejuni, almoina i pregària volen ser el distintiu d’un temps diferent. L'oració incessant demostrarà també si Déu té la prioritat efectiva en la nostra vida.
A tots ens cal una posta a punt del nostre seguiment de Jesús, que hem de verificar amb certa profunditat, i també una revisió de la nostra condició de comunitat cristiana en camí. Per a aquesta revisió proposo a tots els membres de l’Església Diocesana una cosa ben concreta en relació amb les prioritats pastorals d’aquest curs 2014-15: mirem-nos sincerament què fem i què no fem per a superar possibles individualismes i/o protagonismes (personals o de grup), i augmentem les iniciatives en xarxa (entre tots i per al bé de tothom). Tenint en compte sempre que, per a treballar en clau missionera cal donar prioritat absoluta a l’anunci de Jesús (Jo 15,5) i a l’experiència de Déu, deixant de banda preferències conjunturals.
Amb el desig que aprofitem aquestes cinc setmanes, rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida