Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 02/09/2014
Fitxer audio: 

Mans Unides ens torna a posar davant els ulls una realitat que coneixem prou bé i en la que hem de seguir sentint-nos implicats: la fam al nostre món és més que evident i ens ha de preocupar aquesta realitat que, en alguns països, va fent-se crònica i deshumanitzadora.

La campanya 2014 ens crida a fer “un món nou”, afegint-hi “projecte comú”, una especificació que pot resultar molt familiar en la nostra Església Diocesana que està procurant anunciar l’evangeli i servir els germans tenint com a referent permanent el lema “entre tots i per al bé de tothom”: projecte comú, complementarietat i treball en xarxa. És una bona manera de contribuir a fer passar el nostre món de condicions menys humanes a condicions més humanes, per a cadascú i per a tothom (cfr. Populorum Progressio 20-21). Amb aquestes paraules tan precises concretava Pau VI allò que ell anomenava el veritable desenvolupament i per al qual, deia, no basten persones tècniques, ens calen també pensadors de reflexió profunda que busquen un humanisme nou, que permeti a l’home modern trobar-se a sí mateix, assumint els valors superiors de l’amor, de l’amistat, de la pregària i de la contemplació.

És evident que, encara avui, cal contribuir més i més a la promoció del bé comú i al desenvolupament de condicions de vida més humanes on tothom senti respectada la seva dignitat i pugui gaudir d’allò necessari, material i moralment parlant. I cal seguir denunciant com a menys humanes aquelles condicions de vida que priven a les persones dels mínims per a poder viure amb una certa dignitat, també material i moral. Això ens demana també lluitar contra les causes que ho impedeixen: l’egoisme de persones i estructures abusives i injustes.

Hi ha, a més, una qüestió que fa augmentar la injustícia en les relacions: establir la competitivitat com a norma de progrés i de creixement.

Si la força que mou l’actuació és, sobretot, la competitivitat i el profit, no pot haver món nou ni projecte comú. Perquè són plantejaments que ens impediran sempre ser solidaris de debò i ens fan mirar l’altre –persona, poble o país– com quelcom de qui es pot treure partit, del qui hom pot aprofitar-se’n. Les persones passen així a ser considerades, preferentment, instruments per aconseguir alguna cosa. D’aquí a l’explotació de la gent hi ha una passa molt curta: la convivència s’establirà sobre relacions de força i de poder, i els més dèbils sempre estaran condemnats a perdre, i augmentaran els exclosos. Així desapareix la lògica de la gratuïtat en favor de l’oportunisme i el consum. És allò contrari a l’humanisme integral perquè s’estimula l’individualisme i no el sentit de comunitat i fraternitat que és allò que fa considerar tothom com a subjecte de drets (i deures) amb la mateixa dignitat. Tots cridats per Déu –com tu i jo– a participar del banquet de la vida. És clar que també per això caldrà despertar la consciència religiosa de persones i pobles.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida