Tu, on et situaries?
Aquesta és un reflexió ben pràctica, fruit de rellegir un text de P. Lloidi, i que pot servir-nos per a encarar l’estiu buscant respostes.
A la catequesi que jo vaig rebre de petit es deia que ‘ser cristià és ser deixeble del Crist’ i, en anar creixent, em van explicar i vaig entendre que aquests ‘deixebles’ ho eren perquè s’havien trobat amb Jesucrist, s’havien adherit a la seva persona i miraven d’orientar la seva vida des d’aquesta perspectiva.
Hi ha els admiradors i simpatitzants de Jesús: aquell home ric, anomenat Nicodem, va sol·licitar una entrevista nocturna amb Jesús... L’admirava i sentia simpatia envers ell. Hi tenia fe? Certament no. Però la va tenir després de la mort de Jesús, quan va donar una passa en públic preocupant-se del seu enterrament i aconseguint un sepulcre nou.
L’admiració i la simpatia poden ser els primer esgraons de la fe. L’admiració encara no és fe, tot i que n’és un ingredient necessari.
Hi ha els partidaris de Jesús: ser partidari és bastant més que ser simpatitzant o un admirador. El partidari és aquell que fa seves les idees del partit o del grup, al menys en allò fonamental; després les hi dóna suport i passa a l’acció, treballa per elles...
Un cristià és aquell que, a més d’admirador, s’ha convertit en partidari de Jesús. Aquell que, en tot allò que fa referència al sentit de la vida i del món, és partidari de les idees fonamentals de Jesús. Això compromet bastant més que la simple admiració.
Però, sobre tot, hi ha els seguidors de Jesús: aquells que es vinculen abans que rés a la persona mateixa de Jesús, a la seva vida i al seu testimoniatge.
La fe cristiana no consisteix únicament en creure un missatge, sinó en creure en una persona. La Paraula és Algú. Primer dono crèdit a la persona, la reconec com al meu absolut i per això, establint-hi una relació interpersonal, m’adhereixo a les seves idees o missatge.
Aquesta relació personal és la que expressem amb els termes ‘seguiment’ i ‘seguidor’.
El partidari s’adhereix a un programa; el deixeble, als ensenyaments del seu mestre; el seguidor, a la persona mateixa del mestre. El seguidor cristià aprèn actituds, valors i comportaments de la pròpia vida del mestre i se’ls fa seus.
El cristià és el seguidor afectuós de Jesús que es vincula a la seva persona i decideix seguir les seves petjades. Dit breument: la fe culmina en el seguiment. I ens fa passar de deixebles a apòstols (enviats a comunicar als altres aquesta experiència).
La qüestió seria: on et situaries tu en aquest moment de la teva vida i què fer per a arribar a ser un millor seguidor de Jesús cada dia?
BON ESTIU A TOTHOM.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida