Aquest és el títol d'un petit llibret del Cardenal Oscar Maradiaga (President de Càritas Internacional) i, en la seva presentació, es llegeix que “els freqüents casos de corrupció ens impulsen a tornar als valors evangèlics per aconseguir un desenvolupament més humà i humanitzador”. Són afirmacions que ens fan pensar en la gran quantitat de notícies que recentment van apareixent sobre actituds i conductes escandaloses de persones d’un cert nivell.
Paral·lelament, i també molt preocupant, el darrer Informe FOESSA feia palesa la dolorosa realitat d’exclusió social que patim a la societat espanyola on només un terç (el 34%) viu en situació d'integració plena. Gairebé dotze milions de persones estan excloses a Espanya. És un fracàs evident de l'actual model social i és una forta crida d’atenció a revisar les nostres escales de valors com a ciutadans. I també a qüestionar les lògiques que es fan servir a l’hora de combatre la pobresa i l'exclusió.
Tenint en compte les circumstàncies, sembla urgent, per exemple, revisar el nostre concepte de bé comú, atès que cada dia es considera més normal aprofitar-se de tot allò que qualifiquem com a públic, amb l’impúdic raonament –conscient o inconscient– de què “tothom ho fa” o “allò que és de tots no és de ningú”. Aquí és on entraria de ple la qüestió ètica o, si més no, el respecte d’allò públic que hauria d’estar molt present en totes les instàncies educatives, familiars i socials.
Podríem fer-nos algunes preguntes i tractar de contestar honradament i amb sinceritat: ¿No sembla que la cultura que compartim està plena de complicitats, silenciant, tapant o restant importància a comportaments que són impresentables? Està bé créixer en llibertat i facilitar una relació social sense tantes regles o limitacions com en temps passats, però no tot s’hi val. ¿On queda la consciència de les persones i la seva adequada formació? ¿El creixement econòmic ha de ser l’únic o el principal paràmetre a tenir en compte a l’hora de considerar positiu un determinat model de desenvolupament?
Necessàriament hem de reivindicar la dimensió moral de totes les nostres opcions i tenir molt present també les implicacions que comporta i les seves conseqüències. I això val igualment tant per als responsables públics i els agents socials com per a cadascun de nosaltres.
Certament, tampoc no podem negar els esforços que es fan en la lluita contra la desigualtat, la pobresa i l'exclusió social a molts nivells, però la realitat demostra que segueixen sent clarament insuficients i cal seguir implicant-nos més i més en la transformació de la nostra realitat per tal que, com ens indica el Papa Francesc, “ningú ens robi l'esperança de fer un altre món possible”.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida