Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 12/09/2012
Fitxer audio: 

Respondre a l’iniciativa de Déu

 Celebrant la festa de la Puríssima i proclamant que “Déu envià l'àngel Gabriel” i el missatge corresponent: “l'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu..., perquè per a Déu no hi ha res impossible” (cfr. Lc 1,26. 35-37); estem afirmant que Déu ha pres la iniciativa i ha arribat el temps de mirar cap al futur, contemplant un projecte que Maria de Nazaret ha fet seu amb tot el cor.

Davant la iniciativa de Déu cal la nostra docilitat perquè Ell actua en la història amb la nostra mediació. Però la resposta de Maria: “Soc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules” (Lc 1,38) no és una docilitat inoperant. Es posa al servei de la iniciativa de Déu però carregada de creativitat i d’iniciatives: l’efecte immediat és donar un cop de mà a la seva cosina Elisabet, una imatge de servei ben lluminosa. Va creure allò que se li estava comunicant i va anar-hi “decididament” a ajudar. I després, coneixem la seva maternitat amb tot un conjunt d’experiències, inclòs l’exili, fruit de posar les pròpies capacitats al servei de l’Esperit.

En la nostra vida cristiana la docilitat al voler de Déu és un desafiament. Ens crida a fer servir al màxim totes les nostres qualitats i posar tots els dons rebuts al servei de la seva iniciativa fonamental. Si la disposició incondicional de Maria ha obert el camí: “la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres” (Jo 1,14), també tots els esforços que es fan sota la potència de l’Esperit porten amb ells l’eficàcia de l’Encarnació. Ara diem la ‘inculturació’ de l’Evangeli.

Es tracta d’una tasca complexa però important i de molta actualitat. I sempre és fruit d’aquestes dues primeres passes: Déu que intervé i els cristians dòcils que es lliuren al servei total de les iniciatives de l’Esperit, en favor d’una humanitat cada dia més necessitada d’esperança.

Hi ha qui diu que la raó de l’atractiu singular que el misteri de la Inmaculada Concepció de Maria ha exercit en tants temps i llocs és per una espècie de nostàlgia de la innocència i l’alegria del Paradís perdut. En tot cas, celebrant aquest misteri de salvació, estem afirmant amb tota l’Església que Ella no viu d’un passat corromput sinó del futur, d'aquella etapa de possibilitats i de benedicció de Déu a la qual tots estem igualment cridats (Ef 1,3-6.11-12).

I mirant Maria, que es va obrir completament a l’acció de l’Esperit, aprenem la seva gran lliçó d’activitat pastoral, de certesa, que passa a través de la petitesa i les nostres incapacitats. L’esperança cristiana és confiança en la fidelitat de Déu que compleix allò que promet i es recolza en la presència permanent de Crist i del seu Esperit en l’Església. Renovem també nosaltres la voluntat de donar una resposta dòcil a la iniciativa de l’Esperit, fent cada dia més i millor el camí de la vida totalment orientats cap a aquest futur definitiu.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida