Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 10/27/2013
Fitxer audio: 

L’enviament que hem viscut a l’Església de Lleida el proppassat dia 26 de setembre, com cada any, ens ajuda a reviure la consigna expressa de Jesús que trobem al capítol 10 de l’evangeli de Lluc: “Aneu, jo us envio”. Un enviament que el Concili Vaticà II ha emfatitzat recordant-nos que cada batejat és cridat a complir una missió: “exhortem vivament tots els laics a respondre de bona gana, amb generositat i amb promptitud a la veu de Crist... En particular, els més joves haurien de sentir adreçada a ells aquesta crida i acceptar-la amb disponibilitat i magnanimitat. Per mitjà d'aquest Sant Concili, el Senyor mateix torna a convidar tots els laics a unir-se a Ell amb una intimitat cada vegada més gran i a associar-se a la seva missió salvífica, considerant com a pròpies les seves coses; i els torna a enviar” (cfr. Decret Apostolat dels Laics, 33).

Sabem que, a més dels Dotze, Jesús “en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar”(Lc 10,1). “De dos en dos”, formant un grup o comunitat, Jesús els envia a fer saber a tothom que Déu és a prop i ens vol veure promovent una vida més humana.

És cert que Jesús afegeix que hi haurà oposició i la missió no serà fàcil (ni per a ells ni per als que vindran després). Però, com diu sant Joan Crisòstom, és el Senyor qui envia i “això basta per a donar-vos ànims, això és suficient per tal que tingueu confiança i no temeu els qui us ataquen”. Amb confiança absoluta en el Pare Déu, Jesús demana que els seus enviats es posin en camí sense altres seguretats, sense confiar en béns o mitjans humans (ni bossa, ni sarró, ni sandàlies...). Això sí, tant si ens acullen com si no, han d’anunciar que ha començat un ordre nou: “cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent que el Regne de Déu és a prop”. Un procés irreversible que avala el mateix Jesús quan, ple de la joia de l'Esperit Sant, lloa el Pare Déu que ha revelat als senzills el pla de salvació que vol realitzar en la humanitati del que no poden gaudir els “savis” i autosuficients que estan plens de si mateixos i per res del món estan disposats a deixar-se interpel·lar.

La Bíblia, en canvi, diu que la saviesa veritable és la que condueix a viure segons el projecte de Déu (Jm 3,13-18; Ga 5,22-23), i és concedida als “petits”, als humils, als qui se saben fràgils, és a dir a aquells que, sentint-se necessitats, estan oberts a la Veritat i al Bé, manifesten desigs de conèixer-los i utilitzen la seva intel·ligència per a buscar-los sense presumir de si mateixos i demanant llum a aquell que és la Llum.

Atrevim-nos a posar-nos en aquesta fila dels petits, dels enamorats de Jesús. En la nova cultura que ens envolta, els cristians tenim davant una tasca ineludible: anunciar la fe que professem i fer-ho de manera creïble per als altres. 

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida