Vàrem acabar el curs reproduint aquestes paraules del Papa Francesc: "No hi ha pitjor pobresa material que aquella que no permet guanyar-se el pa i que priva de la dignitat del treball. L’atur, la falta i la pèrdua del treball està propagant de manera preocupant els límits de la pobresa i cal repensar el concepte de solidaritat, com un replantejament global de tot el sistema, tornant a donar-li la seva merescuda ciutadania social. Cal tornar a la centralitat de l’home, a una visió més ètica de les activitats i de les relacions humanes, perquè per damunt de la lògica dels negocis, de la lògica i dels paràmetres del mercat, hi ha l’esser humà".
L’ensenyament social de l’Església és més que abundant i, ara que anem a endegar un nou curs, fóra molt bo dedicar-li una especial atenció ateses les circumstàncies que ens envolten en aquests darrers anys. N’ofereixo algunes mostres:
“Si per al desenvolupament ens calen tècnics, és major encara la necessitat de pensadors de reflexió profunda que busquen un humanisme nou, que permeti a l’home modern trobar-se a sí mateix, assumint els valores superiors de l’amor, de la amistat, de l’oració i de la contemplació. D’aquesta manera es podrà realitzar, en tota la seva plenitud, el verdader desenvolupament, que és el pas, per a cadascú i per a tothom, de condicions de vida menys humanes, a condicions més humanes” (Populorum Progressio 20).
“La regulació de l’economia únicament per la llei de mercat trenca la justícia social, perquè hi ha nombroses necessitats humanes que no poden ser satisfetes pel mercat” (Cat. Esgl. Catòlica 34).
“El fet d’estar sense treball durant molt de temps, o la dependència prolongada de l’assistència pública o privada, mina la llibertat i la creativitat de la persona i les seves relacions familiars i socials, amb greus danys en el pla psicològic i espiritual. Voldria recordar a tothom, en especial als governants que s’ocupen de donar un aspecte renovat a l’orde econòmic i social del món, que el primer capital que s’ha de salvaguardar i valorar és l’home, la persona en la seva integritat” (Benet XVI, Caritas in veritate 25).
“Llavors el Senyor va preguntar a Caín: On és el teu germà Abel? Ell va respondre: No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà? El Senyor li replicà: Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des de la terra!” (Gènesis 4, 9-10).
“És l’hora d’una nova ‘imaginació de la caritat’ que promogui no tant i no només l’eficàcia de les ajudes que donem, sinó la capacitat de fer-se propers i solidaris amb qui pateix, per a que el gest d’ajuda sigui percebut no com almoina humiliant, sinó com un compartir fraternal” (Novo Millenio Ineunte 50).
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida