Vull fer una crida a reconèixer, estimar i agrair allò que representen els consagrats per vocació en la vida contemplativa i tot el seu ric patrimoni espiritual. I ho faig en comunió amb l'Església universal el diumenge de la Trinitat Santa, quan “contemplem” el Déu-llar, el Déu-família, el Déu-comunitat, el Déu-amor...

Una gran orant del segle XX, escriu: “En el diàleg silenciós del cor amb Déu es preparen les pedres vives de les quals està construït el regne de Déu. (...) L'entrega d'amor incondicional a Déu i la resposta divina són l'exaltació més gran que pot aconseguir un cor humà... Les ànimes que ho han aconseguit constitueixen verdaderament el cor de l'Església... Amagades amb Crist en Déu no poden sinó transmetre als altres cors l'amor diví del qual són plenes, i d'aquesta manera cooperen en el perfeccionament de tots...” (Edith Stein).

Sabem que l'amor del cristià, abans que un manament, és una resposta al do de l'amor de Déu que hem experimentat. Ser cristià és comunicar l'amor que se'ns dóna, que ens omple gratuïtament i ens desborda. I creure és trobar-se amb Ell i amb el seu do i sentir-se provocats necessàriament a donar-nos als altres, perquè “l'Amor a Déu i l’amor al proïsme són inseparables, són un únic manament... ambdós vénen de l'amor que ve de Déu, que ens ha estimat primer”.

Cal demanar al Senyor el do de saber distingir l'amor verdader de l'amor que es pot falsificar, que es pot fingir i degradar, perquè tot amor fals té data de caducitat.

L'amor verdader és com la sal, el llevat, el pa, l'aigua, el foc... Són imatges evangèliques que expressen una mateixa realitat: que aquell qui estima d’aquesta manera està destinat a desaparèixer perquè uns altres creixin, es reforcin, canviïn. L'amor verdader és 'lligar-se' o ‘lliurar-se’ així amb un acte de llibertat. L’autèntica llibertat neix allí on hom és capaç de prendre una decisió com aquesta i sense cap necessitat o obligació.

Aquesta ha estat l’experiència pasqual de Jesús que es lliura per pur amor (lligant-se incondicionalment a la nostra humanitat) i aquest és el camí per a un seguiment evangèlic. Ens ha de commoure i atreure la grandesa i la gratuïtat d’un amor així. És un amor que comporta l'alegria de la donació, la renúncia i la generositat fins a l’oblació de la pròpia vida,

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida