El temps pasqual comprèn set setmanes, cinquanta dies viscuts i celebrats com un tot. És el temps més fort i significatiu de l'any litúrgic: celebrem el pas de Jesús a una nova forma d'existència. Ha entrat definitivament en l'esfera de l'Esperit i viu per al Projecte del Pare. Un “Pas” (Pasqua) que ha donat com a Cap de la nova humanitat i, per això, és model i prototip d’allò que la comunitat dels seus creients ha de fer: desenvolupar en la història i actualitzar en nosaltres la Pasqua de Jesús.
La plenitud i compliment del fet inaugurat en la Nit Pascual és la Pentecosta. És l'Esperit de Jesús el que viu i està present entre nosaltres avui i aquesta és la clau per entendre la vida cristiana, en tots els seus aspectes: la comunitat cristiana troba veritablement la seva raó de ser i el sentit de la seva existència en aquesta presència viva, personal, encara que invisible, que ens va guiant en la nostra vida i missió.
El temps de Pasqua és un temps especialment propici perquè els batejats siguem signe clar del Crist vivent i per a redescobrir la seva presència viva en la comunitat cristiana reunida (“On dos o tres es reuneixen en el meu nom…”); en l'escolta de la Paraula (“No abrusava el nostre cor quan…”); en la celebració eucarística (“El van conèixer en partir del pa”); en la vida lliurada en solidaritat (“Allò que fèieu al més petit d'aquests germans a mi m'ho fèieu…”); en els signes dels temps i en la història (“Jo sóc amb vosaltres cada dia fins a la consumació dels temps”).
És el temps propici per aprofundir en la iniciació o reiniciació cristiana: les nostres celebracions i sagraments són trobada personal amb Crist, que viu. Celebrar en temps pasqual les Primeres Comunions, la Confirmació, la Unció de malalts... té el seu fonament i sentit, no és només un costum: aquestes celebracions emmarcades en el misteri Pasqual posen en relleu el pas del Senyor (la Pasqua) que viu i actua “significativament” en els sagraments.
Fins i tot la pietat popular ha trobat, en els últims decennis, i com a natural culminació del Viacrucis, la pràctica de l’anomenat “Via *Lucis” (Camí de la llum): la meditació orant del misteri gloriós del Senyor, que comprèn des de la Resurrecció fins a Pentecosta. L'espiritualitat cristiana ha estat durant anys més centrada en la creu i mort de Jesús que en la seva resurrecció; més en el Divendres Sant que en el Diumenge de Pasqua. Molts cristians encara es queden fixats només en la Creu i s'obliden que Jesús avui viu. Com explica el llibre dels Fets dels apòstols, el final no ha estat el sepulcre. Jesús amb la seva Resurrecció triomfa sobre el pecat i sobre la mort. I, després, encara dedica un temps a retornar la fe i l'esperança als seus amb trobades sorprenents plenes d'intimitat i tendresa. És l'etapa de reflexió i oració de la comunitat entorn a Maria, que els disposa a rebre la força de l'Esperit Sant capacitant-los per complir la missió que el Mestre els ha confiat.
Rebeu la salutació pasqual de vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida