Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 05/19/2013
Fitxer audio: 

La Pentecosta és bona ocasió per agrair la presència i participació del laïcat en la vida de l'Església, malgrat la insatisfacció que tants i tantes manifesten. Seríem cecs si neguéssim que queda encara molt camí per veure ateses les adquisicions conciliars sobre el deure i el dret dels laics derivats de la seva unió sacramental amb Crist Cap (pel Baptisme i la Confirmació). Ja us he dit alguna vegada que coneixem la lletra però ens falta "la música"... No acabem de saber com fer-ho però, gràcies a Déu, anem fent passes.

Hi ha abundants testimonis aïllats, però cal seguir promovent experiències de complementarietat eclesial entre grups i sectors. A això ens estan ajudant les trobades de les Àrees de pastoral i també les experiències de interparroquialitat que caldria multiplicar. També hem d’endevinar la millor manera de fer el pont entre la pastoral territorial (en parròquies i arxiprestats) i el servei de les Delegacions, com anem procurant discernir en l’Assemblea Diocesana.

D’altra banda, a tots ens agradaria sentir més veus i llegir més opinions de persones i grups de laics a l'hora de tractar problemes socials i culturals, il·luminant-los des de l'Evangeli. Això no vol dir que els Pastors callin, però crec que els seglars catòlics han de tenir més presència pública. Una presència que avui ha de ser clarament confessional i sense ambigüitats (preferentment 'eclesial', comunitària...), encarnant-se amb algun tipus de mediacions, sempre com a llevat en la pasta i sense fonamentalismes ni imposicions, creant espais en què sigui possible intervenir com a ciutadans i creients, opinant i actuant des de la fe en "tots" els àmbits de la vida. La Vocació cristiana és essencial i radicalment 'missionera' i cada batejat, membre de ple dret del Poble de Déu, és 'enviat' al món a anunciar de paraula i d'obra l’evangeli de Jesús.

Potser hi hagi moltes explicacions per al cansament d'alguns fidels cristians laics que han decidit mirar cap a un altre costat desistint d'esperar una renovació de l’Església que no acaba d'arribar. A tots ens dol, però el Papa Francesc ens recordava el passat Diumenge de Rams: "No sigueu mai homes i dones tristes... Mai no us deixeu vèncer pel desànim... Mai estem sols, tampoc en els moments difícils quan el camí de la vida ensopega amb problemes i obstacles que semblen insuperables... Seguim Jesús, però sobretot sabem que ell ens acompanya i ens carrega sobre les seves espatlles: en això resideix la nostra alegria i l’esperança que hem de dur en aquest món nostre. Portem a tothom l’alegria de la fe".

Entre tots, i fent costat als que ho intentem –des de dins i amb infidelitats– us animo a ser “presència d’Església en el món”, amb humilitat però també amb determinació ferma i compromesa.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida